“Judicialització” de la política o “politicalització” de la justícia
“Judicialització” de la política o “politicalització” de la justícia? S’han traspassat i tergiversat els límits, les línies vermelles. I ja fa temps. Cada dia són ensurts diversos i sorpreses en majúscules, entre elles la Interlocutòria acordant l’ingrés a presó, de més 70 folis, feta en una hora i mitja!!! Impossible! Com pot ser? Ens volen fer creure que l’eficiència arriba a aquests extrems? Ni amb un copiar / enganxar hi ha tanta rapidesa. Hi ha procediments judicials en què s’ha d’esperar dies, mesos, per tenir la resolució i/o Sentència corresponent.
Hi ha instruccions que tarden mesos i mesos, procediments judicials que tarden anys a resoldre’s. Per contra, tot el que fa referència a Catalunya, abans de fer el tràmit processal pertinent semblaria ja llest per notificar i executar.
Què se n’ha fet dels valors de justícia, igualtat, humanitat i dignitat per la ciutadania? On és el respecte i l’aplicació dels drets humans? On han anat els valors ètics i fonamentals?
Quanta ràbia continguda! El fet que l’1 d’octubre es votés i el resultat de les eleccions del 21 de desembre passat, no s’admet i es fa tot el possible per tergiversar-lo, des de violència desproporcionada a interpretacions molt particulars. És cert que cada vegada és més palès que la situació no va d’independència, sinó del més elemental principi de la democràcia. Ara més que mai s’ha d’agafar força, fer pinya, anar tots units per combatre l’anul·lació a la qual dediquen tots els seus esforços. Els nostres tenen un objectiu lloable. Els seus tenen un objectiu repressor. “Quan hi hagi un govern legítim parlarem”, diuen. Quan el que clarament estan dient “Quan hi hagi un Govern que A MI em vagi bé, parlarem”. La CE està formada de diferents articles, a més del 155, entre d’altres per l’article 23.1, el qual preceptua que els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal. Respectem aquest dret, respectem la presumpció d’innocència, garantim l’exercici del dret de defensa, respectem el resultat d’una votació, deixem de fer servir una mesura cautelar, com l’empresonament provisional, la qual és una mesura restrictiva i excepcional, deixem d’emparar-nos en euro ordres la finalitat de les quals és per supòsits diferents dels quals ara es demana aplicació.
És hora que Europa sigui conseqüent als seus principis democràtics i agafi consciència de la situació real. Tanmateix fa la impressió que són els interessos que la fan parlar, així com la por que altres veus, d’altres països, reclamin també la seva identitat. Cada vegada més, i més alt i clar, ja s’escolten veus que diuen prou. S’ha de deixar de fer un ús i abús del dret, que, en cap cas, ajuda a la convivència.
Hi ha instruccions que tarden mesos i mesos, procediments judicials que tarden anys a resoldre’s. Per contra, tot el que fa referència a Catalunya, abans de fer el tràmit processal pertinent semblaria ja llest per notificar i executar.
Què se n’ha fet dels valors de justícia, igualtat, humanitat i dignitat per la ciutadania? On és el respecte i l’aplicació dels drets humans? On han anat els valors ètics i fonamentals?
Quanta ràbia continguda! El fet que l’1 d’octubre es votés i el resultat de les eleccions del 21 de desembre passat, no s’admet i es fa tot el possible per tergiversar-lo, des de violència desproporcionada a interpretacions molt particulars. És cert que cada vegada és més palès que la situació no va d’independència, sinó del més elemental principi de la democràcia. Ara més que mai s’ha d’agafar força, fer pinya, anar tots units per combatre l’anul·lació a la qual dediquen tots els seus esforços. Els nostres tenen un objectiu lloable. Els seus tenen un objectiu repressor. “Quan hi hagi un govern legítim parlarem”, diuen. Quan el que clarament estan dient “Quan hi hagi un Govern que A MI em vagi bé, parlarem”. La CE està formada de diferents articles, a més del 155, entre d’altres per l’article 23.1, el qual preceptua que els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal. Respectem aquest dret, respectem la presumpció d’innocència, garantim l’exercici del dret de defensa, respectem el resultat d’una votació, deixem de fer servir una mesura cautelar, com l’empresonament provisional, la qual és una mesura restrictiva i excepcional, deixem d’emparar-nos en euro ordres la finalitat de les quals és per supòsits diferents dels quals ara es demana aplicació.
És hora que Europa sigui conseqüent als seus principis democràtics i agafi consciència de la situació real. Tanmateix fa la impressió que són els interessos que la fan parlar, així com la por que altres veus, d’altres països, reclamin també la seva identitat. Cada vegada més, i més alt i clar, ja s’escolten veus que diuen prou. S’ha de deixar de fer un ús i abús del dret, que, en cap cas, ajuda a la convivència.