Primavera cooperativa
En l’actual moment que viu Catalunya hi ha diverses forces polítiques que parlen contínuament de superar el conflicte que s’està produint. Ens volen vendre que l’absència de conflicte és el súmmum de la democràcia i el gran horitzó de la futura felicitat. Això esdevindrà pels uns, quan siguem un estat independent i pels altres quan acceptem no voler ser un estat independent.
Els que així ens ho deixen entendre són una part dels dirigents independentistes, sobretot aquells que abans de ser independentistes ja dirigien el país. I una part dels dirigents no independentistes, sobretot aquells que fa anys que volen dirigir el país o el dirigeixen des de Madrid.
Els científics socials expliquen que sense conflicte no hi ha innovació ni canvi. Per això els immobilistes transmeten visions edulcorades i fàcils que cerquen primer la comoditat i després, la no participació de la ciutadania. Volen que aquesta delegi en els polítics professionals la gestió del seu dia a dia com va passar en l’etapa autonòmica anomenada “Oasi català”. La gent estava cofoia i contenta i els polítics de la Generalitat de l’època, governaven amb majoria absoluta i amb les mans lliures per fer i desfer segons els seus interessos.
És cert que avui això pot costar de veure perquè el conflicte és tan gran que s’ha deixat de potenciar la comoditat de la ciutadania. Volen tenir-la en guàrdia (però no més mobilitzada del compte, ep!) i intentar utilitzar-la per provocar el canvi cap al cantó que interessi. Els poders econòmics han deixat arribar al “procés” a on ha arribat perquè, en part, ha estat dirigit per gent que defensava un canvi de l’estil “ho canviarem tot perquè tot continuï igual”.
Vivim en un món amb molts i diferents conflictes. Ens afecten a tots i no interessa aprofundir-hi. Per això se simplifica la realitat i s’amaga que el conflicte central avui (com ahir) és l’explotació econòmica i l’apropiació en molt poques mans dels beneficis generats per la majoria de la població. És a dir, l’1% acapara el que haurien de ser els guanys de l’altra 99%. I, en això, el capitalisme català –grans empreses, bancs...- hi té la seva quota.
Davant dels conflictes, la gent ha de prendre partit. Lluitar pel seu dret a decidir i no creure’s que les solucions són fàcils. Històricament, els sectors més conscienciats han cercat alternatives a l’explotació econòmica I al robatori de la nostra plusvàlua.
L’Economia Social i Solidària vol defensar un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris i això ho fa funcionant sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. El Cooperativisme és la principal forma d’organització de les empreses en el marc d’aquesta economia alternativa. Ha tingut sempre aquest sentit i aquest alè transformador i no alienat. Mai ha estat còmode però sempre ha disparat a línia de flotació del mercat capitalista. El cooperativisme impedeix que les treballadores i treballadors continuïn esperant que arribi qui els exploti per treure’ls de la misèria i els hi fabriqui una gàbia d’or. Amb els seus valors d’auto responsabilitat, igualtat, solidaritat, honestedat i transparència és una eina per ajudar a prendre les regnes d’un futur col·lectiu.
Aquest mes, del 17 de maig al 2 de juny, la Xarxa d’Economia Solidària del Ripollès (1) ens proposa aprofundir en el coneixement del cooperativisme i ha preparat 4 jornades diferents per fer-ho. Es faran tallers, jornades i debats a Ripoll, Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses.
No us perdeu la Primavera Cooperativa al Ripollès i tingueu clar que si estem lluitant per decidir quin país volem, hem de poder decidir-ho tot.
A mitja tarda, ja no ens quedaven roses, i n’havíem encarregades dues-centes! S’havien acabat les roses grogues, però no la solidaritat ni l’esperit de resistència ni l’esperança de futur. Un poble que és capaç de fer aquests petits grans gestos, és un poble que no es doblega fàcilment. Seguirem. Fins que els presos puguin sortir lliures, fins que els exiliats puguin tornar. I més enllà.
(1) http://xarxeslocals.xes.cat/ripolles i http://www.xes.cat
Els que així ens ho deixen entendre són una part dels dirigents independentistes, sobretot aquells que abans de ser independentistes ja dirigien el país. I una part dels dirigents no independentistes, sobretot aquells que fa anys que volen dirigir el país o el dirigeixen des de Madrid.
Els científics socials expliquen que sense conflicte no hi ha innovació ni canvi. Per això els immobilistes transmeten visions edulcorades i fàcils que cerquen primer la comoditat i després, la no participació de la ciutadania. Volen que aquesta delegi en els polítics professionals la gestió del seu dia a dia com va passar en l’etapa autonòmica anomenada “Oasi català”. La gent estava cofoia i contenta i els polítics de la Generalitat de l’època, governaven amb majoria absoluta i amb les mans lliures per fer i desfer segons els seus interessos.
És cert que avui això pot costar de veure perquè el conflicte és tan gran que s’ha deixat de potenciar la comoditat de la ciutadania. Volen tenir-la en guàrdia (però no més mobilitzada del compte, ep!) i intentar utilitzar-la per provocar el canvi cap al cantó que interessi. Els poders econòmics han deixat arribar al “procés” a on ha arribat perquè, en part, ha estat dirigit per gent que defensava un canvi de l’estil “ho canviarem tot perquè tot continuï igual”.
Vivim en un món amb molts i diferents conflictes. Ens afecten a tots i no interessa aprofundir-hi. Per això se simplifica la realitat i s’amaga que el conflicte central avui (com ahir) és l’explotació econòmica i l’apropiació en molt poques mans dels beneficis generats per la majoria de la població. És a dir, l’1% acapara el que haurien de ser els guanys de l’altra 99%. I, en això, el capitalisme català –grans empreses, bancs...- hi té la seva quota.
Davant dels conflictes, la gent ha de prendre partit. Lluitar pel seu dret a decidir i no creure’s que les solucions són fàcils. Històricament, els sectors més conscienciats han cercat alternatives a l’explotació econòmica I al robatori de la nostra plusvàlua.
L’Economia Social i Solidària vol defensar un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris i això ho fa funcionant sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. El Cooperativisme és la principal forma d’organització de les empreses en el marc d’aquesta economia alternativa. Ha tingut sempre aquest sentit i aquest alè transformador i no alienat. Mai ha estat còmode però sempre ha disparat a línia de flotació del mercat capitalista. El cooperativisme impedeix que les treballadores i treballadors continuïn esperant que arribi qui els exploti per treure’ls de la misèria i els hi fabriqui una gàbia d’or. Amb els seus valors d’auto responsabilitat, igualtat, solidaritat, honestedat i transparència és una eina per ajudar a prendre les regnes d’un futur col·lectiu.
Aquest mes, del 17 de maig al 2 de juny, la Xarxa d’Economia Solidària del Ripollès (1) ens proposa aprofundir en el coneixement del cooperativisme i ha preparat 4 jornades diferents per fer-ho. Es faran tallers, jornades i debats a Ripoll, Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses.
No us perdeu la Primavera Cooperativa al Ripollès i tingueu clar que si estem lluitant per decidir quin país volem, hem de poder decidir-ho tot.
A mitja tarda, ja no ens quedaven roses, i n’havíem encarregades dues-centes! S’havien acabat les roses grogues, però no la solidaritat ni l’esperit de resistència ni l’esperança de futur. Un poble que és capaç de fer aquests petits grans gestos, és un poble que no es doblega fàcilment. Seguirem. Fins que els presos puguin sortir lliures, fins que els exiliats puguin tornar. I més enllà.
(1) http://xarxeslocals.xes.cat/ripolles i http://www.xes.cat