Recordatori de la Festa Major de 1980
Permet-me, amable lector, sobretot si no has creuat la cinquantena, el to nostàlgic que amararà aquest article i el reguitzell de mots que no et suscitaran cap mena de ressò. Acabem de passar la nostra Festa Major i no he pogut deixar de viatjar en el temps per reviure experiències antigues, aturant-me l’any 1980. Impressiona la quantitat d’actes de tota mena que oferia el programa de festes de gairebé fa quatre dècades, quan estrenàvem els aires nous de la democràcia. Hem de reconèixer que aquesta pluralitat no hagués estat possible si no s’hagués comptat, a més del treball de l’efectiva comissió municipal de festes, amb la complicitat, la voluntat, la col·laboració i la participació de moltes entitats i agrupacions ripolleses.
Pel que fa a les actuacions musicals aquell any van intervenir-hi en Ramon Calduch, en Celdoni Fonoll, la Guillermina Motta, en Jaume Arnella, la Núria Feliu, en Pablo Abraira, en Rudi Ventura, en José Guardiola, en Jorge Sepúlveda i en Pere Tapies. A més d’aquests noms, tan coneguts en aquell moment, també van actuar l’Alain Denis, la Mònica Bell, The Satellite Band, Moto Clua, Setson i Blas, en Joan Maluquer, Los Brindis, en Ricardo Ardevol i el Grup Ballet Zoom. No podien faltar-hi tampoc les orquestres: l’Orquestra Meravella, l’Orquestra Big Band, l’Orquestra Atlàntida i l’Orquestra Costa Brava. Disculpa, amable lector, aquest devessall de mots, molts d’ells engolits per la voràgine despietada del temps, però no volia deixar ningú al marge en aquest recordatori improvisat.
I no podem oblidar l’actuació de l’Eugenio amb els seus acudits tan efectius i característics, aleshores al cim de la seva popularitat, com tampoc la vesprada teatral amb “Violines y trompetas”, protagonitzada per en Paco Morán i en Fernando Guillén, que havia batut rècords d’assistència a Barcelona. Cal destacar també la representació de la coneguda sarsuela “Marina”, procedent del teatre Romea de la Ciutat Comtal.
A més, el programa de festes estava farcit de tot un ventall d’activitats diverses: concurs de dibuix i pintura ràpida, concurs de pintura campestre, trobada i actuació de corals, exhibició d’aeromodelisme, tir al plat, campionat de petanca i les finals de les competicions de botifarra i parxís. A les places ripolleses van ressonar 8 audicions de sardanes, quan encara la nostra dansa aplegava força gent, i els infants van gaudir de 6 actes destinats específicament per a ells.
Pel que fa als esports: partits de bàsquet dels juvenils, dels sèniors i un quadrangular de basquet femení; un torneig de judo, un torneig triangular de tenis i un torneig triangular d’hoquei per a cadets; partits de futbol sala, de futbol de la segona regional i dels alevins; un trial indoor, una gimcana de bicicletes i una marxa de cros i footing popular acabada amb una gran xocolatada.
El programa de festes, a més de la salutació pertinent que convidava als vilatans a la gresca i repassava alguns moments cabdals del XIX dins la història de la vila, presentava una sèrie de col·laboracions amb uns títols força escaients: els oficis dels vilatans de Ripoll en el segle XVII, el lluert de Sant Eudald, la Germandat de Sant Eudald de la Vila de Ripoll i un estudi sobre l’evolució de la població de la Vila.
Hi ha coses que no canvien: A l’Ofici Solemne, s’hi ha beneit el cotó que aplicarem durant l’hivern en el dolorós mal d’orella, s’han cantat els goigs i s’han venerat les relíquies del sant; s’ha fet l’anual tirada social del plat; hem tret a passejar els gegants pels carrers del poble. Hi ha d’altres activitats que han canviat d’escenari: la plaça de la Lira ha substituït el monumental envelat muntat per a la circumstància, la tornaboda del darrer dia ha canviat la Font d’en Jordana per la Font del Tòtil i els focs artificials han esdevingut un espectacle piromusical. D’altra banda, hi ha actes que no existien l’any 1980 i que a hores d’ara estan ben consolidats com ara el Sopar dels Valents, el Correfoc amb Els Diables o la Dansa dels Clavells amb els Randellaires.
Cal gaudir del present que és cinètic, fluctuant, fugisser i no podem posar-nos a enyorar des del pont les aigües pretèrites, però aquí he volgut recordar aquelles entitats que aleshores fulguraven a casa nostra i que ara ja no existeixen, deploro que la tenora ja no convoqui amb el mateix deler els dansaires, en dol que la facilitat de les comunicacions, tan necessària, afavoreixi durant la Festa Major la desbandada.
Pel que fa a les actuacions musicals aquell any van intervenir-hi en Ramon Calduch, en Celdoni Fonoll, la Guillermina Motta, en Jaume Arnella, la Núria Feliu, en Pablo Abraira, en Rudi Ventura, en José Guardiola, en Jorge Sepúlveda i en Pere Tapies. A més d’aquests noms, tan coneguts en aquell moment, també van actuar l’Alain Denis, la Mònica Bell, The Satellite Band, Moto Clua, Setson i Blas, en Joan Maluquer, Los Brindis, en Ricardo Ardevol i el Grup Ballet Zoom. No podien faltar-hi tampoc les orquestres: l’Orquestra Meravella, l’Orquestra Big Band, l’Orquestra Atlàntida i l’Orquestra Costa Brava. Disculpa, amable lector, aquest devessall de mots, molts d’ells engolits per la voràgine despietada del temps, però no volia deixar ningú al marge en aquest recordatori improvisat.
I no podem oblidar l’actuació de l’Eugenio amb els seus acudits tan efectius i característics, aleshores al cim de la seva popularitat, com tampoc la vesprada teatral amb “Violines y trompetas”, protagonitzada per en Paco Morán i en Fernando Guillén, que havia batut rècords d’assistència a Barcelona. Cal destacar també la representació de la coneguda sarsuela “Marina”, procedent del teatre Romea de la Ciutat Comtal.
A més, el programa de festes estava farcit de tot un ventall d’activitats diverses: concurs de dibuix i pintura ràpida, concurs de pintura campestre, trobada i actuació de corals, exhibició d’aeromodelisme, tir al plat, campionat de petanca i les finals de les competicions de botifarra i parxís. A les places ripolleses van ressonar 8 audicions de sardanes, quan encara la nostra dansa aplegava força gent, i els infants van gaudir de 6 actes destinats específicament per a ells.
Pel que fa als esports: partits de bàsquet dels juvenils, dels sèniors i un quadrangular de basquet femení; un torneig de judo, un torneig triangular de tenis i un torneig triangular d’hoquei per a cadets; partits de futbol sala, de futbol de la segona regional i dels alevins; un trial indoor, una gimcana de bicicletes i una marxa de cros i footing popular acabada amb una gran xocolatada.
El programa de festes, a més de la salutació pertinent que convidava als vilatans a la gresca i repassava alguns moments cabdals del XIX dins la història de la vila, presentava una sèrie de col·laboracions amb uns títols força escaients: els oficis dels vilatans de Ripoll en el segle XVII, el lluert de Sant Eudald, la Germandat de Sant Eudald de la Vila de Ripoll i un estudi sobre l’evolució de la població de la Vila.
Hi ha coses que no canvien: A l’Ofici Solemne, s’hi ha beneit el cotó que aplicarem durant l’hivern en el dolorós mal d’orella, s’han cantat els goigs i s’han venerat les relíquies del sant; s’ha fet l’anual tirada social del plat; hem tret a passejar els gegants pels carrers del poble. Hi ha d’altres activitats que han canviat d’escenari: la plaça de la Lira ha substituït el monumental envelat muntat per a la circumstància, la tornaboda del darrer dia ha canviat la Font d’en Jordana per la Font del Tòtil i els focs artificials han esdevingut un espectacle piromusical. D’altra banda, hi ha actes que no existien l’any 1980 i que a hores d’ara estan ben consolidats com ara el Sopar dels Valents, el Correfoc amb Els Diables o la Dansa dels Clavells amb els Randellaires.
Cal gaudir del present que és cinètic, fluctuant, fugisser i no podem posar-nos a enyorar des del pont les aigües pretèrites, però aquí he volgut recordar aquelles entitats que aleshores fulguraven a casa nostra i que ara ja no existeixen, deploro que la tenora ja no convoqui amb el mateix deler els dansaires, en dol que la facilitat de les comunicacions, tan necessària, afavoreixi durant la Festa Major la desbandada.