Una nova etapa a l’Hospital de Campdevànol i Comarcal del Ripollès
El passat dia 16 de Maig vaig tenir l’honor de ser nomenada Presidenta del Patronat de l’Hospital Comarcal de Campdevànol. Aquest repte, que assumeixo, em produeix un profund orgull i satisfacció però alhora un immens respecte per aquesta institució i tot el que representa.
L’origen d’aquest hospital prové de les arrels més profundes de la cultura del nostre poble català, del seu caràcter i la seva idiosincràsia fonamentada en la generositat, la solidaritat i el respecte a la seva gent. No en va, el mes de maig de l’any 1918 “La Asociación de Amigos de los Pobres de Campdevànol” va impulsar la creació de l’hospital de la vila, de forma mancomunada amb la participació dels diferents estaments socials de Campdevànol.
Per una banda els ciutadans amb majors recursos econòmics es van comprometre amb les aportacions econòmiques necessàries per a la construcció, mentre per l’altra, la gent més humil s’hi va abocar en cos i ànima a través de la mà d’obra; i així al cap de dos anys, concretament l’any 1920 es constituïa la Fundació Privada Hospital de Campdevànol. Aquesta iniciativa que van promoure els nostres avantpassats de forma totalment desinteressada, en benefici d’aquells més pobres que no disposaven de recursos materials per afrontar qualsevol malaltia (l’esperança de vida a principis del segle XX no arribava als 50 anys) és la representació més evident del nostre tarannà com a poble i com a país.
A prop d’arribar al seu centenari i després d’haver sobreviscut a tots els inconvenients i traves (que no han estat poques) sorgits al llarg de la història, l’hospital, ara ja de caràcter comarcal, s’erigeix en el principal referent sanitari del Ripollès donant cobertura als 25000 habitants que hi viuen. La institució presenta una òptima salut tot i que ens pertoca continuar explorant noves vies que ens permetin, millorar el servei al ciutadà, l’atenció al pacient, i tants altres reptes que ens plantegen els nous temps.
En aquest sentit cal continuar estenent els braços a noves iniciatives de caràcter intercomarcal, com el conveni signat amb la universitat de Vic que ens situa com a institució col·laboradora universitària en un doble sentit. Permetent que els nostres professionals puguin formar futurs tècnics sanitaris i els alumnes per la seva banda puguin cursar les pràctiques al nostre hospital. Tot plegat, en el marc del camí de continuar teixint aliances, que ha de possibilitar al nostre centre situar-se en aquest món cada vegada més globalitzat.
No podem oblidar tampoc el paper aglutinador de diferents entitats socials i sanitàries que col·laboren activament amb la institució, fent gala aquí també d’aquesta cultura catalana d’agermanament i solidaritat en l’àmbit sanitari. Així entitats com Ripollès Cor, Oncolliga, l’Associació de Donants de sang, Acpad, Grup Mifas, Fades, AC Afectats fibromialgia i tantes d’altres fan de l’Hospital un centre en contacte permanent amb el nostre teixit social, tan indispensable per l’impuls d’una gestió sanitària participada.
Toca també fer memòria històrica per agrair a tots i cada un dels diferents patrons que al llarg d’aquests anys han guiat aquesta institució al lloc que li corresponia i especialment al Jaume Vilarrasa que s’hi ha abocat en cor i ànima al llarg dels últims dotze anys com a president i predecessor meu al capdavant de la institució.
Els nostres treballadors, que conformen el capital més preuat, l’humà, han de trobar en la institució un espai de creixement professional que els enriqueixi com a persona a la vegada que contribueixin decididament a seguir millorant l’Hospital, sempre pensant que no hi ha millor treball que aquell que es desenvolupa amb respecte i especial cura per les seves condicions laborals.
Vull fer esment també al nou Patronat, transversal en edat i perfil tècnic, paritari en gènere i profundament proactiu pel que fa al desig de treballar de forma totalment desinteressada i amb vocació al servei de la comarca. Un Patronat que compleix els requisits de justícia social pel que fa a la igualtat de gènere. Aquí em toca agrair com es de justícia a tots els seus membres, que m’han fet confiança per avançar en aquest camí, la decisió ha estat més fàcil amb el seu suport, ànims i compromís mostrat en tot moment, cosa que em produeix una enorme satisfacció i una gran confiança.
Des d’avui em poso a la seva disposició i de la comarca a la que prestem servei per tal de donar resposta des de l’Hospital a totes les necessitats que es plantegin, per tal de seguir esdevenint una institució compromesa amb el seu territori i la seva gent!
L’origen d’aquest hospital prové de les arrels més profundes de la cultura del nostre poble català, del seu caràcter i la seva idiosincràsia fonamentada en la generositat, la solidaritat i el respecte a la seva gent. No en va, el mes de maig de l’any 1918 “La Asociación de Amigos de los Pobres de Campdevànol” va impulsar la creació de l’hospital de la vila, de forma mancomunada amb la participació dels diferents estaments socials de Campdevànol.
Per una banda els ciutadans amb majors recursos econòmics es van comprometre amb les aportacions econòmiques necessàries per a la construcció, mentre per l’altra, la gent més humil s’hi va abocar en cos i ànima a través de la mà d’obra; i així al cap de dos anys, concretament l’any 1920 es constituïa la Fundació Privada Hospital de Campdevànol. Aquesta iniciativa que van promoure els nostres avantpassats de forma totalment desinteressada, en benefici d’aquells més pobres que no disposaven de recursos materials per afrontar qualsevol malaltia (l’esperança de vida a principis del segle XX no arribava als 50 anys) és la representació més evident del nostre tarannà com a poble i com a país.
A prop d’arribar al seu centenari i després d’haver sobreviscut a tots els inconvenients i traves (que no han estat poques) sorgits al llarg de la història, l’hospital, ara ja de caràcter comarcal, s’erigeix en el principal referent sanitari del Ripollès donant cobertura als 25000 habitants que hi viuen. La institució presenta una òptima salut tot i que ens pertoca continuar explorant noves vies que ens permetin, millorar el servei al ciutadà, l’atenció al pacient, i tants altres reptes que ens plantegen els nous temps.
En aquest sentit cal continuar estenent els braços a noves iniciatives de caràcter intercomarcal, com el conveni signat amb la universitat de Vic que ens situa com a institució col·laboradora universitària en un doble sentit. Permetent que els nostres professionals puguin formar futurs tècnics sanitaris i els alumnes per la seva banda puguin cursar les pràctiques al nostre hospital. Tot plegat, en el marc del camí de continuar teixint aliances, que ha de possibilitar al nostre centre situar-se en aquest món cada vegada més globalitzat.
No podem oblidar tampoc el paper aglutinador de diferents entitats socials i sanitàries que col·laboren activament amb la institució, fent gala aquí també d’aquesta cultura catalana d’agermanament i solidaritat en l’àmbit sanitari. Així entitats com Ripollès Cor, Oncolliga, l’Associació de Donants de sang, Acpad, Grup Mifas, Fades, AC Afectats fibromialgia i tantes d’altres fan de l’Hospital un centre en contacte permanent amb el nostre teixit social, tan indispensable per l’impuls d’una gestió sanitària participada.
Toca també fer memòria històrica per agrair a tots i cada un dels diferents patrons que al llarg d’aquests anys han guiat aquesta institució al lloc que li corresponia i especialment al Jaume Vilarrasa que s’hi ha abocat en cor i ànima al llarg dels últims dotze anys com a president i predecessor meu al capdavant de la institució.
Els nostres treballadors, que conformen el capital més preuat, l’humà, han de trobar en la institució un espai de creixement professional que els enriqueixi com a persona a la vegada que contribueixin decididament a seguir millorant l’Hospital, sempre pensant que no hi ha millor treball que aquell que es desenvolupa amb respecte i especial cura per les seves condicions laborals.
Vull fer esment també al nou Patronat, transversal en edat i perfil tècnic, paritari en gènere i profundament proactiu pel que fa al desig de treballar de forma totalment desinteressada i amb vocació al servei de la comarca. Un Patronat que compleix els requisits de justícia social pel que fa a la igualtat de gènere. Aquí em toca agrair com es de justícia a tots els seus membres, que m’han fet confiança per avançar en aquest camí, la decisió ha estat més fàcil amb el seu suport, ànims i compromís mostrat en tot moment, cosa que em produeix una enorme satisfacció i una gran confiança.
Des d’avui em poso a la seva disposició i de la comarca a la que prestem servei per tal de donar resposta des de l’Hospital a totes les necessitats que es plantegin, per tal de seguir esdevenint una institució compromesa amb el seu territori i la seva gent!