L’Esquella de la torratxa
-Bueno, sí, mucha tela, si; pero, a “barras” les ganamos nosotros.
Aquesta frase la diu, suposadament, un monàrquic davant d’un munt de banderes catalanes que pengen dels balcons. És la contraportada de la revista “L’esquella de la Torratxa” del 2 de juliol de 1920. I us juro que el dia 1 d’octubre van tastar les seves “barres” quan ens van estovar perquè volíem votar pacíficament. Recordem també la portada de la mateixa revista del 20 de desembre de 1918: un munt de porcs atipant-se amb el menjar de les menjadores que representen Catalunya i un pagès reclamant el que hi ha escrit al seu garrot quan està a punt d’estomacar els porcs que mengen: autonomia. El dibuix representa la dependència econòmica que Espanya tenia amb Catalunya. Som allà mateix. No ens hem mogut ni un pam.
L’Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satíric, republicà i anticlerical. Va néixer l’any 1872 i l’últim es va publicar el gener del 1939. S’hi reflecteix l’evolució del nostre país a través del traç de generacions de dibuixants: Apel·les Mestre, “Picarol”, “Apa”...i d’autors literaris reconeguts: Prudenci Bertrana, Serafí Pitarra, Santiago Rusiñol (Xarau)... La revista va aparèixer per substituir La Campana de Gràcia però no feia tanta crítica política de país, es va centrar més a fer sàtira dels esdeveniments polítics i socials de la ciutat de Barcelona. Aquest número ha estat revisat per la censura, s’explica en la secció dels Esquellots que serien unes notícies breus escrites amb humor, a l’estil dels cromos de les contraportades de la premsa actual. De segur que se’n fotrien del “yo solo veo espanyoles” d’en Rivera. I és que de debò tot plegat fa riure, si no fos per tota la gent que hi ha tancada a la presó i que viu a l’exili. Jo veig molts irresponsables senyor Rivera i molt oportunisme del més barat. I ara, per postres, el segueix com un gosset el senyor Sánchez. Els polítics espanyols s’han begut l’enteniment i qui en rep les conseqüències som tots nosaltres. Quant de temps fa que tenim el Parlament paralitzat? Falta desplegar moltes lleis i n’hi ha que fan malviure les persones. On és la llei que pot regular les cooperatives per millorar les condicions laborals dels treballadors de les càrnies? Volem tenir govern i el govern espanyol l’ha segrestat. Durarà gaire més aquest estira-i-arronsa? O acabarem tots plegats tancats, exiliats o a la intempèrie? Amb l’excusa del contingut dels articles del nostre President de la Generalitat que tenen més el regust de la Veu de Catalunya que de l’Esquella de la Torratxa i amb la proclamació del nou govern amb consellers a la presó i a l’exili, no aixequen el 155. Impossible governar. Cop d’estat silenciós a Espanya s’atreveix a dir la premsa Alemanya.
Aquesta frase la diu, suposadament, un monàrquic davant d’un munt de banderes catalanes que pengen dels balcons. És la contraportada de la revista “L’esquella de la Torratxa” del 2 de juliol de 1920. I us juro que el dia 1 d’octubre van tastar les seves “barres” quan ens van estovar perquè volíem votar pacíficament. Recordem també la portada de la mateixa revista del 20 de desembre de 1918: un munt de porcs atipant-se amb el menjar de les menjadores que representen Catalunya i un pagès reclamant el que hi ha escrit al seu garrot quan està a punt d’estomacar els porcs que mengen: autonomia. El dibuix representa la dependència econòmica que Espanya tenia amb Catalunya. Som allà mateix. No ens hem mogut ni un pam.
L’Esquella de la Torratxa va ser un setmanari satíric, republicà i anticlerical. Va néixer l’any 1872 i l’últim es va publicar el gener del 1939. S’hi reflecteix l’evolució del nostre país a través del traç de generacions de dibuixants: Apel·les Mestre, “Picarol”, “Apa”...i d’autors literaris reconeguts: Prudenci Bertrana, Serafí Pitarra, Santiago Rusiñol (Xarau)... La revista va aparèixer per substituir La Campana de Gràcia però no feia tanta crítica política de país, es va centrar més a fer sàtira dels esdeveniments polítics i socials de la ciutat de Barcelona. Aquest número ha estat revisat per la censura, s’explica en la secció dels Esquellots que serien unes notícies breus escrites amb humor, a l’estil dels cromos de les contraportades de la premsa actual. De segur que se’n fotrien del “yo solo veo espanyoles” d’en Rivera. I és que de debò tot plegat fa riure, si no fos per tota la gent que hi ha tancada a la presó i que viu a l’exili. Jo veig molts irresponsables senyor Rivera i molt oportunisme del més barat. I ara, per postres, el segueix com un gosset el senyor Sánchez. Els polítics espanyols s’han begut l’enteniment i qui en rep les conseqüències som tots nosaltres. Quant de temps fa que tenim el Parlament paralitzat? Falta desplegar moltes lleis i n’hi ha que fan malviure les persones. On és la llei que pot regular les cooperatives per millorar les condicions laborals dels treballadors de les càrnies? Volem tenir govern i el govern espanyol l’ha segrestat. Durarà gaire més aquest estira-i-arronsa? O acabarem tots plegats tancats, exiliats o a la intempèrie? Amb l’excusa del contingut dels articles del nostre President de la Generalitat que tenen més el regust de la Veu de Catalunya que de l’Esquella de la Torratxa i amb la proclamació del nou govern amb consellers a la presó i a l’exili, no aixequen el 155. Impossible governar. Cop d’estat silenciós a Espanya s’atreveix a dir la premsa Alemanya.