L’arrogància desbancada o a cada porc li arriba el seu Sant Martí
La primera part del títol crec que és força entenedora. La segona part no pretén ser ofensiva. Aquesta frase la va pronunciar un diputat republicà de Jerez de la Frontera, José Paúl y Angulo, referint-se el general Joan Prim, en el seu intent de restauració monàrquica. Per tant, com veieu té una aplicació política acreditada.
Anant a la qüestió, el passat dia 20 de maig, la senyora Esther Martí, en una tertúlia de TVR em preguntava per la moció de censura que Pedro Sánchez acabava de presentar. Jo, convençut com estava de la incombustibilitat de don M. Rajoy, vaig dir-li, honestament, que no prosperaria. INNOCENT. Que equivocat estava. Es demostra, una vegada més, que en política quinze dies podem ser com una eternitat.
Davant d’això un es pregunta: Què ha passat? Com pot ser que l’incombustible M. Rajoy s’hagi consumit en un instant? Honestament crec que aquestes coses mai tenen un sol motiu desencadenant. Crec que és una mica com aquella gota que fa vessar el got. És cert que el got vessa a causa de la darrera gota però, sense totes les altres mai hauria vessat. Mai.
L’immobilisme practicat per don M. Rajoy des que va accedir a primer ministre. Atenció, un dia 20 de novembre de 2011 (curiosa data aquesta del 20 de novembre); des d’aleshores ha estat el paradigma del no resoldre res i deixar que els temes se solucionin per si mateixos, que és el mateix que deixar-los podrir. El don Tancredo de la política.
Sigui com sigui, aquesta etapa ja està tancada. Ara se’ns presenta un futur aparentment amb un bri d’esperança i de llum al final del túnel. El comú de la gent pensem que pitjor que fins ara ja no hi pot anar però, atenció. Ens trobem amb uns Ciutadans que el canvi de govern els ha deixat descol·locats. El seu rival electoral (que no enemic) era el PP però, ara des de l’oposició, PP i Ciutadans necessàriament coincidiran atacant el PSOE. I hauran de buscar un altre enemic per fer-se notar. El PP, com a institució, com a partit, està rabiós, està enfurismat pel tràngol de ser descavalcat del govern i perquè més de 6.000 persones que seran remogudes dels seus càrrecs que, com és natural, seran ocupats per personal del PSOE. Els bascos, pendents de les modificacions pressupostàries i dels seus 540 milions d’euros (Ep, de més a més); i els partits dits independentistes, tot pendent de quina fitxa està disposat a moure el nou President.
Des del meu punt de vista (que com he dit el començament, ja veieu que no és gaire fiable) el diàleg entre Barcelona i Madrid, per entendre’ns, s’ha de fer amb discreció i sense gaire soroll, perquè hi ha molta gent disposada a saltar a la jugular de qualsevol dels dos presidents. Com diem per aquí poca fresa i molta endreça.
Quan estava enllestint aquest escrit m’ha arribat una notícia que pot... que potser pot modificar de forma important l’escenari polític de casa nostra. Tres consellers deposats pel govern de l’estat, des de Brussel·les han interposat una querella contra el jutge Pablo Llarena, aquell que porta la causa dels independentistes; i està citat a declarar per primers del mes de setembre davant un jutjat de Brussel·les, en condició d’imputat. Si aquesta actuació prospera tot el nostre escenari polític es capgiraria. Esperem que la justícia de l’Europa central sigui més efectiva que no pas ho és la nostra. Veurem.
Anant a la qüestió, el passat dia 20 de maig, la senyora Esther Martí, en una tertúlia de TVR em preguntava per la moció de censura que Pedro Sánchez acabava de presentar. Jo, convençut com estava de la incombustibilitat de don M. Rajoy, vaig dir-li, honestament, que no prosperaria. INNOCENT. Que equivocat estava. Es demostra, una vegada més, que en política quinze dies podem ser com una eternitat.
Davant d’això un es pregunta: Què ha passat? Com pot ser que l’incombustible M. Rajoy s’hagi consumit en un instant? Honestament crec que aquestes coses mai tenen un sol motiu desencadenant. Crec que és una mica com aquella gota que fa vessar el got. És cert que el got vessa a causa de la darrera gota però, sense totes les altres mai hauria vessat. Mai.
L’immobilisme practicat per don M. Rajoy des que va accedir a primer ministre. Atenció, un dia 20 de novembre de 2011 (curiosa data aquesta del 20 de novembre); des d’aleshores ha estat el paradigma del no resoldre res i deixar que els temes se solucionin per si mateixos, que és el mateix que deixar-los podrir. El don Tancredo de la política.
Sigui com sigui, aquesta etapa ja està tancada. Ara se’ns presenta un futur aparentment amb un bri d’esperança i de llum al final del túnel. El comú de la gent pensem que pitjor que fins ara ja no hi pot anar però, atenció. Ens trobem amb uns Ciutadans que el canvi de govern els ha deixat descol·locats. El seu rival electoral (que no enemic) era el PP però, ara des de l’oposició, PP i Ciutadans necessàriament coincidiran atacant el PSOE. I hauran de buscar un altre enemic per fer-se notar. El PP, com a institució, com a partit, està rabiós, està enfurismat pel tràngol de ser descavalcat del govern i perquè més de 6.000 persones que seran remogudes dels seus càrrecs que, com és natural, seran ocupats per personal del PSOE. Els bascos, pendents de les modificacions pressupostàries i dels seus 540 milions d’euros (Ep, de més a més); i els partits dits independentistes, tot pendent de quina fitxa està disposat a moure el nou President.
Des del meu punt de vista (que com he dit el començament, ja veieu que no és gaire fiable) el diàleg entre Barcelona i Madrid, per entendre’ns, s’ha de fer amb discreció i sense gaire soroll, perquè hi ha molta gent disposada a saltar a la jugular de qualsevol dels dos presidents. Com diem per aquí poca fresa i molta endreça.
Quan estava enllestint aquest escrit m’ha arribat una notícia que pot... que potser pot modificar de forma important l’escenari polític de casa nostra. Tres consellers deposats pel govern de l’estat, des de Brussel·les han interposat una querella contra el jutge Pablo Llarena, aquell que porta la causa dels independentistes; i està citat a declarar per primers del mes de setembre davant un jutjat de Brussel·les, en condició d’imputat. Si aquesta actuació prospera tot el nostre escenari polític es capgiraria. Esperem que la justícia de l’Europa central sigui més efectiva que no pas ho és la nostra. Veurem.