Després de sis anys i mig de govern del PP, amb Mariano Rajoy al capdavant, Catalunya havia de dir prou. Han estat sis anys i mig caracteritzats per la incapacitat de fer política, per la incapacitat d’entendre amb profunditat el que passa a Catalunya i per la incapacitat de donar resposta en caràcter polític i no judicial i de repressió a la situació política que estem vivint al nostre país.
Evidentment que en el nostre grup polític hi va haver un debat sobre el posicionament del nostre vot, però comptat i debatut es va donar suport a la moció de censura perquè no s’hauria entès que amb els vots dels partits catalans, del Partit Demòcrata, però també amb els vots d’Esquerra Republicana de Catalunya, haguessin servit per sustentar aquest govern del Partit Popular tan nociu per a nosaltres.

Han estat sis anys i mig caracteritzats per la incapacitat de fer política

A partir d’aquí s’obre un nou panorama, en el que el govern del PSOE (PSC) amb Pedro Sánchez al capdavant, en el qual nosaltres sense cap passió ni afectivisme, d’entrada, per experiències passades amb el PSOE, vam posar els nostres vots i la nostra força a la política espanyola, perquè allò que és voluntat amb majoria absoluta per la ciutadania de Catalunya i expressat en el Parlament, que és l’opció d’assolir un estat propi, tingui les vies de construcció política i jurídica, en aquesta nova etapa.

El PSOE ha d’entendre que la comprensió vers Catalunya s’ha de fonamentar en tres punts:
Primer: reconèixer i respectar al qui pensa diferent i deixar de criminalitzar-lo.
Segon: Trobar un punt comú per tal de consultar a les urnes a la ciutadania tal com es demostra en la voluntat de més del 80% de la població catalana.
Tercer: Aquesta voluntat dels ciutadans ha de tenir també una entesa i un empara en caràcter jurídic.
Ara només ens queda estar a l’expectativa en els mesos vinents.