Sempre he pensat i, crec que no tinc por a equivocar-me, que la vida política, sigui d’aquí o d’allà, el que arriba a la població no és ni un 10% del que realment passa. En tenim una bona mostra en la proclamació de la República Catalana el 27-O i tots els fets esdevinguts en els dies anteriors i posteriors a aquesta data.

Si seguim una mica l’actualitat política catalana dels darrers mesos i si llegim els articles d’opinió de diferents periodistes especialitzats en el tema català, una cosa de la qual estem segurs és que no en podem treure l’entrellat de tot plegat, i que la realitat del que va passar no la sabem, vés a saber el que sabem, i de ben segur que no en sabrem mai tota la veritat.

Però quan el discurs de què va passar es gira com un mitjó i canvia com la nit al dia segons el representant polític que ho descriu, aleshores és quan salten totes les alarmes i ens posem les mans al cap i ens preguntem: Què està passant aquí?
Em refereixo a les declaracions de l’exconsellera d’ensenyament Clara Ponsatí afirmant que el Govern de la Generalitat anava de bluf en tot el Procés i la posterior Declaració d’independència. Si és veritat això, em faig un munt de preguntes que difícilment tenen respostes. On són les infraestructures d’Estat que estaven quasi a punt de funcionar? Estava preparada la hisenda pròpia per arrancar? Teníem el control del territori? Teníem el control dels Mossos d’esquadra? En definitiva, ens han pres el pèl?

Si és així per què van jugar amb nosaltres si sabien que era impossible implementar la República simplement perquè no hi havia res preparat? I si tot això és cert, per què el President Puigdemont ha reiterat en diverses ocasions que un dels seus principals errors va ser no declarar la independència el dia 10-O. Però si no hi havia res preparat el resultat no hauria estat el mateix que el 27-O?

Totes aquestes preguntes i moltes més que de les que de moment no tenim resposta haurien de ser aclarides i com més aviat millor si volem creure’ns als nostres representats polítics quan surten als mitjans i s’omplen la boca de fer República i d’obeir el mandat de l’1-O. Però que de moment només tenim l’autonomia, i una autonomia no només espoliada econòmicament sinó també reprimida amb ostatges polítics segrestats pel jutge Llarena i d’altres que estan a l’exili.

Però no tota la feina l’han de fer els polítics, el poble i la gent que és l’artífex de tot plegat ha de seguir empenyent amb força fins a treure els colors de qui faci falta perquè no ens podem permetre el luxe de rendir-nos, qualsevol cosa que no sigui la República seria anar endarrere i cap a una derrota de tràgiques conseqüències per tots nosaltres. I si algú creu que el nou Govern del PSOE, amb Pedro Sánchez al capdavant, serà diferent que el de Mariano Rajoy, que toqui de peus a terra i s’ho tregui del cap. En Pedro Sánchez farà veure que vol fer quelcom, però la veritat no farà res de res no només perquè els voltors de l’oposició PP i C’s se’l menjarien viu, sinó perquè la majoria de l’electorat espanyol (A POR ELLOS) no li perdonarien una política de cara amable i de distensió envers Catalunya.

Per tant, deixem-nos d’il·lusions i falses esperances amb res que vingui d’Espanya i fem efectiva, com més aviat millor, la República Catalana i traguem-nos de sobre la república del bluf i l’autonomia repressiva.