Ja fa anys que, de tant en tant, reclamo des d’aquestes línies a les empreses que es plantegin la innovació com una “rutina de gestió” incorporada al control de gestió quotidià i sistemàtic.

Darrerament els inputs que rebem de l’orientació que prenen les empreses que podríem anomenar capdavanteres en l’economia actual estan fonamentats en aquest principi d’innovació continuada dels productes, dels processos de fabricació i de la manera com proposen la seva oferta i la seva política de màrqueting i comercial.

De fet, tots hem sentit a parlar en els darrers temps de la digitalització, de robotització i d’indústria 4.0 com a la nova revolució industrial del segle XXI.

La tecnologia va per aquí. Això és inqüestionable.

Les empreses que vulguin mantenir-se en el mercat i prosperar cal que plantegin una estratègia de digitalització dels seus processos, tant productius com administratius i de gestió; cal que en aquesta seva estratègia hi tinguin cabuda l’automatització i robotització dels seus processos i, encara més, la interconnexió d’aquests processos (robotitzats o automatitzats en major o menor mesura) i la seva intercomunicació, que és el que es coneix com a tecnologia 4.0.

Aquests enfocaments estratègics ens plantegen diverses incògnites i no és la menys transcendent la de la seva influència en l’ocupació.

D’entrada, l’aparença és que la robotització i la incorporació de les tecnologies 4.0 a les indústries comportarà la pèrdua de llocs de treball que actualment estan portant a terme els operaris de les línies de fabricació de les empreses.

Els estudis més seriosos sobre la influència en l’ocupació de la tecnologia 4.0 ens diuen (i ho raonen) que la incidència en conjunt serà mínima però ens alerten que progressivament s’anirà generant un canvi qualitatiu en els llocs de treball que tenim avui, cap a llocs de treball que incorporin competències digitals (informàtica, programació informàtica, creació i manteniment de pàgines web, atenció i explotació de xarxes...), competències de gestió de sistemes d’automatització, coneixements electromecànics, formació en mecatrònica (mecànica i electrònica), és a dir, aquelles competències que permetin als automatismes, als robots i als seus perifèrics executar els millors processos, funcionar sense interrupcions i mantenir-se en el millor estat de funcionament al llarg del temps.

I això vol dir adquirir la formació adequada que ens permeti ocupar amb eficiència els nous llocs de treball que es generaran, substituint als més manuals d’avui.

Les empreses, com vàrem poder constatar en el III Congrés de la Petita i Mitjana Empresa que ha organitzat FEPIME enguany (i en el que va participar activament la UIER), ja estan tenint dificultats per a trobar algunes d’aquestes qualificacions. Ja hi ha demandes que no es poden cobrir per manca de personal format en aquestes competències, malgrat que encara tenim uns alts índexs de desocupació, i això anirà a més en els propers temps.

És ara que hem de generar una oferta de formació en aquestes matèries (i les patronals com la UIER també ho estem promovent) i és també ara que cal que tots ens preocupem per adquirir aquestes formacions que ens han de permetre ocupar amb competència els nous llocs de treball que es generaran en els propers mesos i anys.

Sens dubte aquest és el millor camí (sinó l’únic) per assegurar-nos la feina d’avui i la de demà. Abans no sigui massa tard.