Des del passat divendres 15 de juny les parets majestuoses del restaurant Cal Marquès de Camprodon acullen els treballs pictòrics dels alumnes del Taller Arts de Ripoll, sota el mestratge de la pintora Montse Barros. Es tracta d’una exposició monotemàtica al voltant de l’univers de les fruites i les verdures. Molt encertada la decisió del local escollit per exhibir la mostra.

La gastronomia, més enllà d’haver esdevingut recentment una moda reforçada per la repercussió que generen els mitjans de comunicació, és un art en constant transformació, una ciència pel que fa a la seva precisió, una tradició que es perd en la nit dels temps, un via d’accés a la nostra intrahistòria, un agent econòmic de primera magnitud, en definitiva un fet cultural ineludible.

Actualment, tot i que d’una manera encara insuficient, la natura ha esdevingut el centre d’atenció, disparant moltes alarmes, però en el cas de la cultura, aquesta sembla haver perdut pes específic, en ser sovint injustament considerada sota el prisma que ara impera: la rendibilitat. Tanmateix la cultura és aquell plus que l’home aporta a la realitat, que la transforma, fonamentant la nostra humana condició. L’ésser humà és un autèntic transmutador, un gran alquimista. De les penes del cor en fa líriques, dels dubtes de l’esperit basteix filosofies, de la necessitat biològica de la nutrició neix la gastronomia.

L’ésser humà és un autèntic transmutador, un gran alquimista

Contemplant els quadres exposats a Cal Marquès comprenem la raó que tenia Magritte en batejar un quadre seu on figura una pipa amb la frase categòrica: “Això no és una pipa”. Evidentment les carxofes, llimones, peres, maduixes... que se’ns ofereixen a Camprodon no poden ser queixalades, formen part d’una realitat transfigurada. Cada autor ha anat al mercat, ha triat un producte específic, l’ha comprat, l’ha tocat, l’ha estudiat, l’ha integrat en una composició i, emprant els seus recursos, l’ha recreat utilitzant la seva tècnica particular, sigui aquarel·la, oli, pastel o acrílic sobre tela. Podem admirar, entre d’altres, la urpada enèrgica i acolorida de les sanguines, la cataracta melosa del raïm, la rotunditat esbadellada de la col, la filigrana il·lustrativa de les herbes culinàries...

Algú pot pensar que fruites i verdures són massa banals per suscitar un interès artístic.

De fet, no és el tema el que realment importa, ans la manera de tractar-lo, l’estil emprat. Neruda, guardonat amb el premi Nobel de literatura, ho va demostrar amb les seves “Odas elementales”, on els protagonistes de la seva poesia són una ceba, una castanya, una carxofa, un tomàquet, una taronja, una llimona, una pruna, el pa, el vi, l’oli, la sal...

Els llibres, les obres d’art, el llegat cinematogràfic, l’exercitació dels sentits podrien ser recursos immillorables dins l’actual model pedagògic, on s’hauria d’instaurar l’educació imperiosa de la mirada. No n’hi ha prou en omplir el cap dels adolescents amb coneixements de tota mena sense ordre ni concert. Cal exercitar-los per capir i comprendre la complexitat de la realitat, lluny de tòpics, de llocs comuns i de superficialitats. Cal exercitar-los per aconseguir una mirada analítica, comprensiva, que sàpiga llegir més enllà de les aparences.

A Cal Marquès ens espera una collita realment excepcional, una minestra ubèrrima, una macedònia cromàtica que us recomana la Montse Barros, maître d’aquesta experiència engrescadora. Aboqueu- hi la vostra mirada, completeu les obres. El llistat de cuiners és profús: Mª Antònia Altarriba, Teresita Juli, Carolina Muñoz, Mª Antònia Noguera, Cristina Ortega, Josep Palau, Pepi Reig, Isabel Vall i Josep Vilaplana. A més, els joves Lester Javier Aguilera, Cèlia Anglada, Lídia Anglada, Ione Cabrera, Jordi Esquís, Sílvia Freixa, Evelyn Jiménez i Ona Méndez.

La cultura de la taula també requereix una exercitació. Rere cada plat hi ha tota una tradició que el justifica, cada plat és el resultat d’una evolució, conté tot un ventall d’ingredients procedents de geografies i climatologies vàries, culmina el treball d’una munió inesgotable d’homes i dones, amaga una multitud d’històries que desconeixem però podem imaginar quan ens trobem davant la filigrana que se’ns ofereix pel plaer dels nostres sentits, bocí màgic de realitat transcendida.

Us heu parat a pensar en el camí recorregut per tots els ingredients que integren una simple pilota de l’escudella fins a arribar al nostre paladar, tot el que hi ha al darrera? Els ous de confiança, la carn mixta esbocinada, el rajolí de llet, el pensament d’all, el pessic de julivert i la pluja de farina... I un cop a taula, aixafada la pilota amb la patata, la pastanaga i la botifarra negra que han confegit el brou, amb un rajolí d’oli del bo i amb un crostó de pa de pagès...

Brutal!!!