La Sentència de la manada no hauria d’haver–se dictat, no sols perquè no estem d’acord en la decisió adoptada, sinó perquè casos com el que la va motivar no haurien d’haver ocorregut ni ara, ni abans, ni mai.

Una Sentència de 370 folis, dictada per 3 magistrats, que al final, amb la seva 'interpretació' de la legislació aplicable, varen minimitzar els fets denunciats, no tenint en compte el conjunt de proves aportades, algunes de les quals havien estat confeccionades pels mateixos denunciats.

Dels 370 folis de què consta la sentència, el vot particular d’un dels tres magistrats n’ocupa 236 folis, esforçant-se a discrepar i voler desvirtuar, punt per punt, el que la resta del Tribunal havia considerat, amb l’objectiu únic de debilitar la credibilitat de la víctima, i afirmant, entre d’altres, que “la justícia paral·lela no és justícia”, menyspreant les manifestacions de protesta i concentracions dutes a terme al llarg del país.

Del contingut dels fonaments considerats i decisió adoptada és inevitable deduir que el tracte a la víctima, i a les dones en general, és deplorable i insultant. Totes les lleis tenen la seva interpretació, no s’han de fer judicis paral·lels, però la justícia també hauria de tenir en compte la lògica i el sentit comú. Una vegada més es té el sentiment que no sempre la llei és justa.
Abans pensava que la figura de la justícia anava amb els ulls tapats, perquè no volia veure a qui impartia justícia, no volia saber qui eren els jutjats, no volia fer diferències. Amb el temps, hi ha dies, massa dies, que el pensament no és ben bé aquest, el canvi és substancial.

La sentència de la manada no és ferma. Falta resoldre els recursos interposats, i per tant els denunciats es troben en presó provisional, la qual va exhaurint el seu temps legal inicial. Arribats a aquest punt, hi havia dues possibilitats: prorrogar el termini d’estada a la presó, o bé decretar la llibertat dels presos. I prenen com a fonament, que la presó provisional només s’ha de donar i prorrogar en supòsits extraordinaris, han decidit posar-los en llibertat.

Quina llàstima que aquesta excepcionalitat no s’apliqui a qui fa més de vuit mesos que es troben en presó provisional.

Encara creiem que la justícia porta els ulls tapats per impartir justícia objectivament?