Escric aquestes línies tornant de l’avaluació d’ESO del curs 2017-2018 i no puc evitar pensar que, quan el vam començar, Catalunya la presidia un altre Molt Honorable i teníem uns altres vicepresident i consellers. Passava el mateix a Madrid, on presidia M. Rajoy seguit de Soraya Sáez de Santamaría. Nou mesos després, tenim Puigdemont a Alemanya, Junqueras i altres a presó massa lluny de casa i finalment i, sort n’hi ha, a M. Rajoy a Santa Pola i Soraya intentant fer-se lloc a les primàries del PP.

Des del minut 1 de la sentència de la Gürtel, jo estava convençuda que el desenllaç seria el que ha acabat essent. S’hagués entès que el PSOE no presentés una moció de censura? Algú hagués entès que aquesta no prosperés perquè Podemos, PDeCAT, ERC, PNV i tutti quanti haguessin donat suport al PP o a M. Rajoy? I si algú no ho veu així, que els preguntin als votants de C’s si van entendre el posicionament dels seus líders aquells dies…

Mentiria, però, si digués que m’esperava un govern tan il·lusionant; fins i tot hi ha un astronauta! Vista la capacitat de les persones que han acceptat pujar al carro de Pedro Sánchez, hi havia moltes ganes de canviar coses i maneres de fer.

No sóc una il·lusa, sé perfectament que no es pot executar tot un programa de govern en minoria, en mitja legislatura i amb uns pressupostos aprovats que no són els teus, però la música que estem sentint aquestes tres setmanes és molt esperançadora: salari mínim de 1.000€, nova llei de la Memòria Històrica, canvis en la Ley Mordaza, canvis a la direcció de RTVE, llei de l’eutanàsia, retocs a l’IVA cultural i dels productes d’higiene femenina, un discurs plenament europeista… Mesures que sortiran endavant si Sánchez i els seus són capaços de cercar les complicitats necessàries i que, segons sembla, hi són.

Deixo per al final el principal canvi de rumb en la política del govern de l’estat i que deixa fora de joc i de lloc aquella cançó enfadosa que venia a dir que Espanya no canviaria mai: el proper 9 de juliol tindrem reunió entre Sánchez i Torra amb importants temes sobre la taula com la normalització de les relacions, les infraestructures, el finançament, els conflictes amb els recursos al Constitucional i la bona predisposició a acostar, per fi, els presos a casa. Una altra Espanya era possible i ja la tenim aquí.