Juràssic World: l’imperi caigut

Davant el canvi de timó que s’ha produït els últims dies a l’estat espanyol amb la moció de censura a Rajoy i al que fins ara semblava el seu indestructible equip, hom té, o vol tenir la sensació, cansats de tanta hiperactivitat, que el panorama polític s’ha relaxat una mica, malgrat que el seu nou succesor, hagi donat suport, des de que es va aplicar, el maleït 155.

 

Diversos factors hi han intervingut però la crisi catalana ha estat el pal de paller que ha fet aflorar diversos malestars en sectors molt oposats ideològicament.


Per una part, s’ha posat en qüestionament la monarquía -com no, ajudats també per les pràctiques corruptes i immorals (elefants, dones de companyia, comissions per barril de petroli) del emèrit hereu del dictador i ara per l’anomenat “el preparat”,  al qual tothom esperava algun gest que el distanciés clarament del seu pare, ni que fos no manifestant-se, però no, el dia 3 d’octubre va contribuir una mica més a la defenestració de la monarquia donant més arguments als independentistes. Qui té darrera aquest noi assesorant-lo? La seva consort Letizia, una ex republicana que ja apuntava maneres des del primer dia?
Per altra banda, tenim un actor molt important que durant aquest anys de transició semblava mort i enterrat però que hem pogut comprovar que no era ni molt menys així. Després de tants anys de la fi del dictador semblava que la regeneració democràtica havia estat un fet, però ailàs, la mateixa crisi catalana ha posat de manifest el gran substrat franquista va deixar escampat arreu.  Quan ja semblava que morta la serp tots els ous desapareixerien,  ara comprovem que eren del tamany d’un dinosaure esperant el moment de trencar la closca quan la unitat de la santa pàtria espanyola es fiqués en perill i vet aquí que al igual que la película “Jurassic World: el reino caído” estrenada recentment, de juràssic en tenen molt,  però de “caído” està per veure; doncs han deixat una bona descendència de velociraptors que campen per platges i carrers atacant qualsevol símbol de llibertat, sobretot si és de color groc. Després tenim els tirannosaurus Rex, aquests actuen desde l’escenari exhibint les seves afilades dents i trepitjant amb les seves grans i maldestres urpes, i són aquests polítics dissenyats a mida per poders fàctics i econòmics, amb tics d’afició a la pols blanca, barbies sobreactuades i perfils de macarra de discoteca poligonera els que amb efectes especials ens anuncien la fi del món i un càstig diví al que gosi qüestionar el sacrosant imperi castellà.


Tota aquesta colla d’espècies que ja consideràvem extinguides hem pogut comprovar que de tant en tant surten al carrer rodejats per algun que altre cínic ballarí que sembla enamorat de l’actor polític actual de referència. Sí, aquell amb aires d’actor de Hollywood i que es fa fotos amb ulleres de sol a dalt d’un avió estil salvapàtries i sheriff valent i bo. En aquestes reunions, que convoquen a l’anomenada “majoria silenciosa”, entre la qual hi ha molts del velociraptors tatuats amb creus gamades, també s’hi deixa veure cofoi i satisfet el majordom de torn, ara destronat i amb el cartell de “se busca ocupación” .

 

Com a societat moderna, progresista, sensible a les injustícies ara ens toca trencar tots els ous que encara queden, fer-ne truita i menjar-nos-la, tot celebrant amb cava català l’extinció d’alguns dinosaures. Ens queda feina per fer encara, però hem d’aconseguir d’una vegada per totes, que el Juràssic World sigui per sempre més el regne caigut.