De bon segur, quan estigueu llegint aquestes ratlles, els nostres polítics presos (versió espanyola; per a nosaltres, presos polítics) ja “residiran” en territori català. És aquest un tema que ha fet córrer molta tinta i també ha estat motiu de debats fogosos. En el meu entendre, tot i ser una qüestió important, en realitat, és un tema menor. Des de primers de novembre de l’any passat, han anat entrant a la presó els membres de la “rebel·lió” per, com diuen els jutges (Carmen Lamela, i Pablo Llarena) “risc de fuga i reiteració en els delictes pels quals estan processant-los”. Unes persones, que rebutjant l’ús de la violència, treballaven per la llibertat del seu poble, resulta que mereixen aquestes qualificacions. En conseqüència, doncs, és prou evident que ser independentista (separatista, que diuen ells) és un delicte mereixedor de presó SENSE JUDICI PREVI. Aquest breu relat dels fets, encara que incomplert, crec que resulta prou convincent com per poder dir que les nou persones empresonades són PRESOS POLÍTICS, i en cap cas, polítics presos.

La humanitat està més disposada a patir que a fer justícia abolint les formes a què està acostumada

A vegades, quan volem explicar-nos i justificar idees o posicionaments polítics o socials, la falta d’habilitat, fa que encara ho emboliquem més. No voldria jo caure en aquest parany, per això, i també per canviar una mica d’aires, us proposo una lectura breu: El preàmbul de la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, escrita ara fa 242 anys exactament, un 4 de juliol. Diu: La declaració unànime dels tretze Estats Units d’Amèrica
Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació.

Sostenim com a evidents per si mateixes les següents veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s’institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats. Que quan s’esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d’aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d’aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. La prudència, és clar, aconsellarà que no es canviïn per motius lleus i transitoris Governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a què està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes Colònies; i tal és ara la necessitat que les compel·leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l’actual Rei de la Gran Bretanya és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una Tirania absoluta sobre aquests Estats.

Tan sols cal canviar els mots que he escrit en negreta per aquells que ens són més propis, i aviat veureu que aquest document, també és vàlid per aquesta vella terra nostra. O, així m’ho sembla. Feliç Independence Day.