Se’m fa molt difícil trobar les paraules que descriuen els sentiments que m’aclaparen per la pèrdua del bon amic Joan Vilalta.

Sempre disposat a donar un cop de mà

Sempre dempeus, també en els moments més difícils, sempre serè, també en els moments més turbulents, sempre amable, cordial, afable, fins i tot afectuós, sempre disposat a donar un cop de mà.

Treballador infatigable per a la nostra comarca, apòstol permanent de l’eix ferroviari Barcelona – Toulouse – Paris per la Cerdanya. Fundador i president durant 27 anys de la nostra entitat (UIER) amb qui tothom el vinculava i amb la qual ha estat estretament unit fins al darrer moment.

Seria inacabable relacionar aquí tots els llocs de representativitat i responsabilitat que ha ocupat en Joan Vilalta al llarg de la seva vida i tampoc és el meu objectiu amb aquestes breus paraules.

Molt millor parlar del ripollès que era, infatigable en el treball per a la millora de la vida econòmica, social i cultural de la nostra comarca. Sempre assequible a qualsevol a qui pogués donar un cop de mà. Sempre a l’abast i sempre present en qualsevol acte social i cultural i sempre maldant per la millor representativitat de la nostra comarca i, de manera especial, dels seus empresaris i de l’activitat econòmica.

Són aquesta mena de persones les que ens fan progressar com a col·lectiu i les que donen l’empenta per mantenir i fer créixer les societats i la seva gent.

Home d’inacabables anècdotes, sempre relacionades amb la seva participació en fòrums públics de tots els nivells, estatal, nacional, provincial, comarcal i local, a on reivindicava infatigablement per a la nostra comarca, per al reequilibri social, cultural i econòmic del Ripollès i per aquelles actuacions que la nostra comarca i les nostres empreses necessiten per a mantenir-se vives i actives.

D’una manera més personal, en Joan era un amic fidel, sincer i afectuós. Et trametia aquella calidesa que les bones persones emeten i et feia sentir que estaria al teu costat (sense dir-t’ho) si mai el necessitaves. Era un home afable i agradable. Et senties bé en qualsevol conversa que hi podies tenir i mai et semblava intranscendent o banal. La seva pèrdua em deixa un sentiment de mancança i una tristor profunda que només el record dels moments que hem passat plegats i de l’estima que vàrem compartir apaivagaran.

Descansa en pau bon amic Joan.