S’està vestint un moviment transversal independentista i republicà liderat pel president Puigdemont. Això ha tornat a aixecar les veus dins de l’independentisme per plantejar un front comú per crear un partit únic per presentar-se a les diferents eleccions que vindran properament. És una cantarella recorrent per a moltes persones, que de bona fe, pensen que fer una sola llista independentista fa guanyar més vots dels que sumen actualment els 3 partits independentistes per separat. Molts posen l’exemple de territoris com Escòcia o el Quebec que tenen un sol partit que representa el món independentista en el seu territori. També diuen que així acabaran les lluites i baralles internes entre els diferents partits i que aquesta gran coalició quedarà a tanta diferència del segon partit, que ja no haurem de sentir a l’Arrimadas dir que ella ha guanyat les eleccions. No és important ser el més votat, sinó poder governar.

Aquest moviment que es planteja liderat pel president Puigdemont, s’hauria d’haver preduït fa 3 o 4 anys

Em sap greu dir que aquests arguments no tenen molt fonament. És possible que en alguns municipis aquesta dinàmica pot ser bona, però en general, aquesta opció farà perdre vots al món independentista. La prova està en les dues últimes eleccions al Parlament de Catalunya. L’any 2015 la coalició Junts pel sí va obtenir 1.628.000 vots, enfront dels 1.884.000 vots de les últimes eleccions del 21 de desembre, sumant els vots de Junts per Catalunya i ERC. Aquests resultats demostren que els arguments de la unió en sol partit cauen pel seu propi pes.

Penso que aquest moviment que es planteja actualment liderat pel president Puigdemont, s’hauria d’haver produït fa 3 o 4 anys, quan va extingir-se la coalició de CiU. Segurament aleshores no hi va haver temps per fer-ho, però ara sembla que és el moment. Espero que aquest moviment pugui ser molt potent i exemplar més l’espai independentista per la banda del centredreta.

Fa uns anys ERC va platejar-se que havia de fer un moviment republicà socialdemòcrata que pogués englobar gran part de món progressista d’aquest país, sense renunciar als postulats independentistes. Aquest esforç ha donat fruits evidents fent augmentar el republicanisme i l’independentisme a zones del país, que fa uns anys, ens pensàvem que no s’hi entraria mai. Avui podem dir que el creixement de vots més important de l’independentisme l’esquerres ha vingut de poblacions metropolitanes de l’àrea de Barcelona i Tarragona. Encara hi ha camí per explorar, però ERC enfoca el seu esforç a seguir obrint camí en aquest espai per guanyar múscul i preparar-se per l’embat que s’haurà de tenir amb l’estat en els pròxims mesos.

Segurament aquest esforç que s’ha proposat ERC, li està generant molts problemes de comprensió i de ben segur li farà perdre votants independentistes a altres zones del país, que optaran per partits amb discursos centrats només en el procés sobiranista. Crec que ERC pagarà aquesta estratègia de forma molt evident, ja que no serà el 1r partit independentista del país i per tant, renuncia a liderar el camí cap a la llibertat del nostre poble, a favor del nou moviment polític que comença a caminar aquesta setmana. Tot i això, és el paper que li ha toca jugar en aquests moments, perquè no ens podem permetre perdre ni un sol votant independentista dels que, per primera vegada, ha votat república Catalana.

Si aconseguim que el nou moviment independentista creixi per la banda del centredreta, i ERC manté el creixement en zones on l’independentisme ha començat a caminar i la CUP manté el vot jove i més bel·ligerant en el procés, l’independentisme seguirà guanyant força per encarar els pròxims mesos decisius pel país. Només hem d’esperar que els seus egos no els hi facin perdre el nord, i que trobin la manera de treballar junts per implementar el més ràpid possible la república catalana. De moment es va fent camí, tot i que a molts ens agradaria que ja hi fóssim.

Si les entitats sobiranistes, ANC i Òmnium i tots els ciutadans seguim pressionant-los perquè treballin junts, això està guanyat. Però deixem de cercar arguments sense sentit, perquè dir que un sol partit independentista ens faria més forts no és cap argument realista. La prova és que el Quebec i Escòcia tenen un sol partit independentista i han fet referèndums d’autodeterminació i no són independents.