Escric aquest article encara pensant en la manifestació de dissabte passat a Barcelona, amb milers i milers de persones un dissabte de juliol demanant la llibertat dels presos polítics. Clamant que no n’hi ha prou amb l’acostament a les presons catalanes, sinó que l’objectiu és la llibertat d’aquells que no han comès cap delicte. El camí és llarg: aquest mateix dilluns es complien nou mesos, nou, des que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van entrar a la presó de Soto del Real. Però el camí, a poc a poc, es va desbrossant gràcies a una justícia europea realment independent dels poders polítics que desmunta l’artefacte creat pel jutge Llanera entorn dels imaginaris delictes de rebel·lió i sedició. No defallim. I sobretot, no donem per bona la millora en la situació dels presos pel simple fet d’haver-los traslladat a centres penitenciaris catalans, perquè això respon només a l’estricte compliment de la llei. Seguim.

L’objectiu és la llibertat d’aquells que no han comès cap delicte

I com que seguim, des d’Òmnium Ripollès encarem les vacances d’agost pensant en les víctimes de la repressió de l’Estat i en el nostre proper repte. La darrera setmana del mes que ve, a partir del dilluns 27, portarem a terme a Ripoll, a la plaça de l’Ajuntament, l’acció “Un poble empresonat” que, com potser ja sabeu, consisteix en la instal·lació temporal d’un contenidor amb dues cel·les simulades, on es fan torns d’estada dia i nit, per experimentar durant un curt període de temps allò que els presos reals viuen des de fa mesos. Cada persona ocupa la cel·la un mínim de dues hores, en el moment del dia o la nit que vulgui. Vaig tenir ocasió de viure aquesta experiència el desembre passat, quan Òmnium Osona va posar en marxa la campanya Un Poble Empresonat a Vic, i puc assegurar que és molt enriquidora. No només pel que representa situar-se en la pell dels presos i imaginar com és viure en un espai reduït durant un temps més o menys llarg. Sinó també perquè la presó temporal crida l’atenció i fa que molta gent s’hi acosti a parlar, a compartir, a informar-se. Durant més de mig any, aquesta instal·lació ha recorregut diverses ciutats de Catalunya en un camí que tots hauríem desitjat molt més curt. Senyal que els nostres presos haurien sortit lliures. Com que no ha estat així, per desgràcia, proposem que el Ripollès s’hi solidaritzi a través d’aquest gest senzill però ple de contingut.