Per supervivència

Avui, malgrat que continuï pensant que el futur de Catalunya hauria de ser la independència -cosa que és molt i molt difícil en l’anomenat procés, entre altres coses perquè ha arribat un moment en el qual m’he perdut després del que està passant en les últimes setmanes-, parlaré d’un tema que sempre m’ha apassionat.


Estem a l’inici de temporada turística d’estiu i com sempre passa a les converses entre la gent de l’ambient turístic, i que estem o hem estat involucrats a la Vall de Camprodon, són les mateixes de cada temporada. Que la temporada és fluixa, que les institucions no fan prou, alguns fins i tot diuen que no fan res -això els més crítics-. Uns donen la culpa al temps, altres que hi ha molta crisi. El cas és que en la temporada d’estiu, des de la meva modesta opinió, des de fa trenta-cinc o quaranta anys, s’ha produït un fet bàsic. Intentaré explicar-me. Que això fos així, és que el 18 de juliol i el 25 de juliol eren festius, i la indústria tèxtil, en aquells temps era molt important en el nostre país, i per tant, als empresaris i també els treballadors els anava molt bé començar les vacances a la segona setmana de juliol. Recordem, també, que en aquells temps no es fraccionaven les vacances com ara, i això feia que hotels, fondes i pisos de lloguer (en aquella època la paraula apartament no existia), almenys a la Vall de Camprodon, que és la que conec, s’omplien molt. També passava, que a partir del 15, màxim el 20 d’agost, l’ocupació baixava considerablement. En canvi, actualment la quarta setmana d’agost aguanta molt més que abans, sobretot si el temps (factor important) hi acompanya. També últimament hi influeix el tema dels bolets.


Em referiré ara al que fan les institucions que, en el cas del Ripollès, bàsicament els que més treballen són els ajuntaments, però sense oblidar l’Agència Ripollès Desenvolupament (o com es digui ara). No podem dir el mateix de les administracions provincials. En aquest cas sé del que parlo, tot i que també entenc el problema. La Costa Brava comparada amb la nostra comarca és un monstre. Perquè ens en fem una idea, no sé si ara, però sí que fa pocs anys, hi havia més places hoteleres a Lloret de Mar tot sol que a tot Grècia, és a dir, que a tot un país. Voldria no oblidar-me el que ha estat important a la comarca, l’Escola d’Hostaleria del Ripollès per al sector i mèrit merescut dels polítics comarcals de l’època. Ho dic perquè jo, llavors no hi era -que no se m’interpreti malament-.


I finalment els ajuntaments, des dels que tinc més propers, però també fins als que no conec tant -però sí una mica-, per fi se n’han adonat de la importància que té el turisme per a les nostres viles i pobles. Tots ells s’hi bolquen perquè els nostres turistes s’hi trobin a gust i repeteixin. Actes de tota mena, concerts, activitats per a la mainada... M’atreveixo a dir que mai s’havia invertit tant com ara en recursos humans i de tot tipus. Solament vull dir que continuïn amb aquesta tasca. Per cert, que ja fa molts anys (com passa el temps), un periodista em va demanar perquè tenia aquesta mania amb el turisme -ell en deia mania- i jo li vaig contestar que “no és qüestió de mania” sinó que en el cas de Camprodon, com a mínim, era una qüestió de supervivència.


Endavant ajuntaments!!