No és cert que hi hagi més suïcidis durant les vacances, però sí ho és que augmenta en un trenta per cent el nombre de separacions de parelles. Cal anar-hi preparat ja que és una de les èpoques més difícils de l’any. No hi ha persona més feliç que aquella a qui li agrada la seva feina. Cal fer vacances, és clar, però tampoc cal posar-hi un entusiasme excessiu. Habitualment se’ns fan tan necessàries perquè durant  l’any no ens sentim prou bé amb les rutines laborals i domèstiques.
És freqüent que les persones ens fem unes expectatives irreals del que ha de ser aquest període. Mal va quan el benestar se’ns converteix en una obligació, perquè toca, amb horari predeterminat, a termini fix, a temps complet. El més probable és que no funcioni gaire i, sobretot, que no s’acompleixin els nostres desitjos de vacances ideals i inoblidables.
Algunes persones cauen en el parany de la hiperactivitat: com que en temps de feina no puc escometre les mil i una diversions que anhelo, les concentraré totes en aquests dies. Com que això és impossible, la insatisfacció està garantida. És l’estrès per programació excessiva. L’extrem contrari és el del gandulejar sense límits: l’avorriment pot ser tan gran que els nostres nervis es posin a flor de pell.
També és un període en el qual el menjar fort i massa és com un deure. I el beure. Vins, cerveses, whiskys i gin-tònics baixen amb l’excusa de temperar la set i la calor. Per no parlar del neguit d’endeutar-se per arribar a la benaurança completa.
Deia al principi que les parelles passen el seu moment crític en aquesta època venturosa. És lògic: durant l’any no es veuen ni tenen oportunitat de parlar de res. Ara conviuen les vint-i-quatres hores del dia, amb la mainada a casa i troben molts moment per ventilar conflictes. Si tots estan gaire irritables, el final pot ser calamitós. I els que viuen sols, se senten més sols que mai.
La idea tòpica de “carregar les piles” és una fal·làcia. Més aviat la gent es posa de força mala lluna quan s’apropa la reincorporació al treball, quan descobreixen que les vacances no han estat el que somiaven i la feina continua sent la mateixa.
Vol dir tot això que les vacances són perjudicials? No! Però ben cert que no hi hem de dipositar unes esperances desorbitades. Serà la manera que vagin bé de veritat.