La carrera política no només es pot definir per les responsabilitats o càrrecs que hom ostenta o desenvolupa, sinó i, sobretot, per les seves ambicions. No parlo de Llorenç de Mèdici precisament ni de Helmut Kohl precisament. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, deixarà el càrrec ben aviat i serà el nou ambaixador d’Espanya a Andorra. Sort en tenim que Andorra no només és el país dels Pirineus sinó que té dos coprínceps. Un és el president francès, que mira. Una altra cosa és que tenim al bisbe de la Seu, Joan Enric Vives, copríncep i sobretot home d’Estat. I ell representa la tradició i el perquè del nostre petit país veí.

Però Ros és el continuador del tobogan de popularitat i representativitat del socialisme català a Lleida. Cada cop pitjors resultats. Pacte de govern amb Ciutadans i ara mateix expectatives minses. Amb tot això, el govern de Pedro Sánchez pensa a nomenar Ros aquest divendres en la reunió del consell de ministres espanyol. Ros deixarà la Paeria després de catorze anys al capdavant i un record d’ombres i neutralitat.

El canvi de govern a Madrid, arran del triomf de la moció de censura contra Mariano Rajoy, ha barrat el pas a José María Rodríguez Coso, ara a Irlanda, i ha obert la possibilitat que el representant d’Espanya a Andorra sigui Ros, qui manté una bona relació amb el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell. Meritocràcia, és clar. Cal recordar que el cos diplomàtic espanyol és força reticent que polítics ocupin càrrecs d’ambaixador, però tots els governs sempre reserven un marge de maniobra per posar persones de la seva confiança com Federico Trillo o Paco Vázquez. Tots ells valors diplomàtics. Digues qui et representa i et diré quin país ets. Ai Espanya!