Les Llosses i la seva població

Com cada estiu, ja hem començat les diferents Festes Majors al municipi més extens de les comarques gironines. Les Llosses comparteix límits amb altres 11 termes municipals. Seguint la direcció de les agulles del rellotge: Gombrèn, Campdevànol, Ripoll, Santa Maria de Besora, Montesquiu, Sora, Alpens, Borredà, Castell de l’Areny, La Pobla de Lillet i Sant Jaume de Frontanyà. Enmig de tant territori, no és estrany que hi tinguem part del Torrent de la Cabana, de Molins de Vilardell i de la riera de Merlès. Llocs coneguts perquè s’hi regula l’afluència de gent.

 

A Les Llosses hi vivim poca gent i és l’únic municipi totalment disseminat del Ripollès. Actualment hi tenim empadronades poc més de 210 persones, però l’Institut d’Estadística de Catalunya deixa constància que l’any 1857 hi vivien més de 1800 les persones i això era abans que existís la colònia tèxtil de la Farga de Bebié, que en algun moment va arribar a tenir 600 treballadores.

Cal obrint-nos a futurs a on es conjuguin economia i respecte ètic pel territori, els animals i les persones

 

 

 

 

Hi residim poca gent perquè històricament era molt dur viure-hi i, amb el desenvolupament industrial, molts masos es van abandonar en decidir els seus habitants anar a treballar a les fàbriques ubicades a les viles i ciutats properes. Però, ara mateix, hi vivim poca gent perquè no hi ha masies habitables desocupades. Sobre un cens aproximat de 300 cases, en tenim unes 90 habitades i unes 70 amb ocupació dels caps de setmana i el mes d’agost. Són unes 160 cases que estan en bones condicions o els arranjaments per adequar-les no serien molt dificultosos. Però en tenim unes 140 que són runes o ho seran molt aviat. Algunes d’aquestes cases han quasi desaparegut o estan a punt de fer-ho i la solució no està només en mans dels propietaris. Són cases buides i ara que la masoveria s’ha acabat, moltes explotacions busquen els termes de diferents cases per poder ampliar els seus ramats i ser més competitives. Alguns veïns es resisteixen a aquest model ramader de filosofia tan expansiva i han trobat alternatives per poder continuar arrelats a un sol mas pagès. Són els que creen productes alimentaris, turístics o ramaders que els hi permeten continuar vivint del seu entorn proper.

 

Els habitants d’aquest municipi creiem que es necessita gent arrelada al territori i conjugar les diferents activitats que haurien de ser coordinades i no fragmentades. Però ara no és així i, alhora, tenim un greu dificultat que és un gran problema de país: La dicotomia entre, per dir-ho d’una manera, la Catalunya atapeïda i la Catalunya que camina cap al despoblament. La Catalunya de dilluns a divendres i la de dissabte i diumenge. No parlo ara del Ripollès. Parlo de les zones rurals del Ripollès. I les Llosses n’és un paradigma perquè, una vegada aturada l’activitat de la Farga, és una població absolutament rural.

 

Cal obrint-nos a futurs a on es conjuguin economia i respecte ètic pel territori, els animals i les persones i deixar de pensar en models passats, rurals o industrials. Avui tenim prou eines i hauríem d’atrevir-nos a assajar formules per fer una evolució econòmica sostenible que ens permetés tornar a habitar totes les cases envoltades de prats i boscos, però no com abans, perquè ara tenim noves eines. I sobretot tenim uns serveis públics (ensenyament, sanitat, pensions) que ens haurien de permetre viure sense la foscor, les inseguretats, les pors, l’explotació i la gana que es va patir en els segles passats.

 

Els veïns i el nostre petit ajuntament han de forçar-se a dir-hi que en pensen, no hauríem de deixar que el futur ens el decideixin, per activa o per passiva sempre des de fora.