Un poble empresonat

De dilluns a dissabte de la setmana que ve, Ripoll acollirà ‘Un Poble Empresonat’, una iniciativa que va néixer el desembre de l’any passat a Vic i que aviat va ser coneguda per la potència simbòlica de la seva imatge: un contenidor amb dues cel·les com les d’una presó, instal·lat enmig d’un espai públic. I a dins, en torns de dues hores, persones que s’hi tanquen en solidaritat amb els presos polítics. ‘Un Poble Empresonat’ s’ha convertit en una acció itinerant que en els darrers mesos ha visitat diverses poblacions de Catalunya, algunes més petites i altres més grans: Olot, Lleida, Sabadell, Sant Celoni, Sant Pere de Vilamajor, Vilafranca del Penedès... La iniciativa d’Òmnium s’ha dut a terme, a tot arreu, de la mà de l’ANC i dels CDR (Comitès de Defensa de la República), així com dels partits polítics independentistes. I sobretot gràcies als voluntaris que han omplert les cel·les, dia i nit. Alguns, fent-hi el torn mínim de dues hores, i altres passant-hi, fins i tot, una nit sencera. Aixi serà també a Ripoll, on esperem gent de tota la comarca per viure aquesta experiència.

 

Tancar-se en una cel·la, enmig de la plaça de l’Ajuntament, quin sentit té? En primer lloc, viure en la pròpia pell, ni que sigui de manera temporal i breu, la sensació que viuen els nostres presos des de fa molt de temps. Alguns, com el president d’Òmnium Jordi Cuixart i l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, compliran un any de presó (preventiva!) el proper mes d’octubre. D’aquí a poc. Encara que els hagin acostat a casa, continuen sota un règim penitenciari, tenen els seus moviments limitats, les visites restringides. Passen bona part de les hores del dia en una cel·la, i no hi tenen l’ordinador, la tauleta o el mòbil amb els quals se’n puguin evadir o connectar amb el món.

 

En segon lloc, l’acció ‘Un Poble Empresonat’ dona peu a parlar amb la gent que s’hi acosta, a debatre (a vegades, també, amb els que no són propers a la nostra causa), a fer pedagogia, a compartir sentiments... Aquells que ja hi hem participat alguna vegada, constatem que és una experiència absolutament enriquidora. No cal ser ni tan sols independentista per adherir-s’hi. Qualsevol que estigui en desacord amb què unes persones estiguin tancades només per haver defensat idees polítiques de manera pacífica té un lloc en aquestes cel·les, i la seva presència tindrà tot el sentit del món.

 

I, finalment, ‘Un Poble Empresonat’ visualitza la manera de fer d’aquelles entitats i col·lectius que ho promovem. Una acció pacífica, tranquil·la, serena i, a la vegada, plena de contingut. Com cada Diada que hem celebrat, com la consulta del 9N o el referèndum de l’1 d’octubre, del que aviat se’n complirà també un any. Fa pocs dies, un amic em qüestionava a les xarxes socials si aquest estil ens portaria a algun lloc, si valia la pena continuar penjant llaços i pancartes, fent manifestacions pacífiques per la Diada o tancant-nos en una presó simulada. Sí, té tot el sentit: ens recorda per què estem lluitant, i que hi ha persones que per aquest motiu pateixen greus conseqüències com a la presó o l’exili, i a la llarga, ens acaba carregant de raó, com s’està demostrant a Europa en els processos judicials. Els símbols són poderosos, si som conscients del significat que porten implícit i no perdem de vista l’objectiu final.

 

Ens veiem aquesta setmana, a la plaça de l’Ajuntament de Ripoll. Dins o fora de la presó.