Mai plou a gust de tothom

Aquest està essent un estiu un poc habitual, atenent a com han estat aquests darrers anys en quÈ les piscines de la comarca feien l’agost perquè el temps acompanyava, feia calor i plovia poc; tot plegat convidava a posar-se en remull o bé a anar a la terrassa d’un bar, i sota l’ombra dels seus para-sols, obsequiar-nos amb un refresc. Temps era temps. Enguany sembla que el temps estigui girat i pocs dies ha perdonat de fer un ruixat. Certament en qüestions de meteorologia, com en tantes d’altres, tenim la memòria curta, i allò que hem vist o hem conegut en els darrers temps, caiem en la temptació de dir que ‘sempre havia estat així, o que sempre s’havia fet així’. El cert és que des que tenim registre de dades meteorològiques, que tot plegat fa tan sols entre 80 o 100 anys segons quines localitats siguin, en aquest espai de temps, aquí al Ripollès, el mesos de màxima pluviometria (els més plujosos) han estat juliol i agost; i els més secs, gener i febrer. Com són les coses. Com poden enganyar-nos les nostres sensacions!

 

Aquest temps generós amb aigua i que encara hi fa calor, aquells que hi entenen, diuen que presagia una tardor generosa en bolets, això sí, si el temps no s’esgarria, com ara si es presenta una fredorada, o unes ventades. Coses del temps. Doncs això, sembla que serà una tardor generosa en bolets i, aquí a la nostra comarca aquesta situació es tradueix més visitants i una major circulació econòmica; no com per resoldre la nostra problemàtica però si com una manera, una més, d’ajudar a la nostra societat a anar passant. Tots sabem quina seria la iniciativa que ens permetria recuperar vells nivells d’ocupació i d’economia. Tots ho sabem però, mentre això no arribi, cal cercar i trobar altres activitats complementàries que ajudin a això que dèiem, a anar passant.

 

Tot apunta que si les previsions meteorològiques es mantenen, aquesta que ve no serà una tardor freda; sembla ser que serà més aviat calenta i amb uns aires més aviat pre-electorals. Perdó. En aquest país nostre estem sempre en campanya electoral, sigui quan sigui. Doncs això, sembla que hi haurà bolets per a tothom però jo personalment, desitjaria... Desitjo: que de bolets tan sols n’hi hagi a la muntanya i només per aquells que els han anat buscar. Als demés, si ens ve de gust de menjar-ne, ja anirem a comprar-ne al mercat.