PER SUPERVIVÈNCIA III: La segona residència

Escrivia fa quinze dies, intentant explicar el fenomen turístic, segons la meva modesta opinió, a la nostra comarca i, en especial, a la vall de Camprodon. Després d’una anàlisi de la temàtica general basada en el sector hoteler i el dels càmpings -prou importants a la vall de Camprodon i en general a tota la comarca del Ripollès-, ara vull parlar, també des de la meva modesta opinió, de la tan mal vista segona residència. Dic modesta perquè tots els que em coneixen, saben que no tinc cap màster en turisme ni de cap classe, però sí que tinc, a causa de l’edat i l’experiència de 10 anys d’haver estat a la primera línia de la política municipal i comarcal - que vol dir a la trinxera de la política-, una certa experiència. D’aquí vaig aprendre que una cosa és la teoria, dit el políticament correcte, i l’altra és la realitat. I dic realitat pels qui vivim a la vall de Camprodon i més encara pels qui hem optat per treballar-hi, que vol dir guanyar-s’hi la vida. És a dir, la d’un mateix i la dels fills, allò que es diu pujar una família. Moltes vegades he pensat que en unes eleccions municipals és molt còmode quan vius en un municipi però els teus ingressos econòmics te’ls guanyes a fora del municipi i més encara si només vens al poble una setmana per Nadal i quinze dies el mes d’agost, alguns ja m’entenen.

 

Tornant a la segona residència, després d’aquests preàmbuls, m’atreveixo a dir que és la primera font d’ingressos dels diferents negocis de la vall. I quan dic negocis em refereixo des de la botiga més petita de qualsevol poble de la vall, autònoms (paletes, pintors, fusters, llauners, jardiners, etc.). 

 

La segona residència és la primera font d’ingressos dels diferents negocis de la vall.

 

 

 

 

 

Vaig avançar que parlaria de Font-Rubí. Segons dades de l’ajuntament de Camprodon, en aquests moments hi ha construïdes 218 cases, petites mitjanes o grans, però cases i totes amb el corresponent jardí. També em diuen que queden una vintena de parcel·les. A més d’aquestes 218 cases s’hi ha d’afegir els 2 hotels i els apartaments de lloguer. Algú em pot negar que Font-Rubí és una important font d’ingressos per a la vall de Camprodon? Perquè ens entenguem, Font-Rubí no és el mateix que una fàbrica petita, però una fàbrica? El possible impacte ambiental, pel meu entendre, almenys discutible, no és inferior a la riquesa, almenys aporta per a la vall i fins i tot més enllà, segons em costa, per a tota la comarca?

 

Sense la segona residència quina seria, avui, la situació dels diferents nuclis de la vall? Rocabruna, Beget, Espinavell, Fabert, Espinagues, Feitús, La Roca, Abella, Tregurà (em sembla que no me’n deixo cap, sinó, perdoneu-me). Doncs serien aquests pobles abandonats amb cases i cabanyes amb runes que tant abunden en el país veí. Però encara hi ha més: els diferents ajuntaments si no fos per la maleïda segona residència, pels diferents mitjans de comunicació nacionals i alguns experts turístics que cobren 1000 euros per fer una xerrada i que s’inventen estudis de diferents universitats de prestigi que resulta que també se’ls inventen, podrien mantenir la piscina-aquests ajuntaments- podrien mantenir les festes per a la mainada i que sortosament fan?, o el Casal Camprodoní podria fer cinema tot l’any? Es podrien fer els innombrables concerts que es fan a la vall amb música per a tots els gustos? Es podrien fer tantes audicions de sardanes? (bé potser no tantes, deixeu-me-hi oposar un toc d’humor, agafem-nos-ho bé). Podria posar molts més exemples però l’espai és reduït. I acabo dient que la segona residència paga IBI, deixalles, aigua, guals, etc. O és que la gent es pensa que no paga com tothom? Sóc conscient que molta gent, o no sé si molta, fins i tot gent del meu entorn amics i amigues, no ho comparteixen, però jo ho veig així. I quan m’ho demanen no ho puc dir d’altra manera tot i per alguns pugui ser políticament incorrecte, però, en definitiva, i repeteixo, per a mi la segona residència és supervivència pel nostre territori. Per alguns no podem tallar mitja dotzena d’arbres a la vall però a Barcelona com que no hi ha espai es poden construir hotels a dins del mar. Perdoneu-me però algú ho havia de dir.

 

Per acabar, vull desitjar un bon final d’estiu als que hi estan d’acord i als que no, també.