‘Todo está atado y bien atado’. Aquesta és la frase més rellevant que ens va deixar en el seu testament un dels dictadors més sanguinaris de la història de la humanitat, però el molt c... tenia tota la raó del món. El franquisme no va morir a l’Hospital de La Paz aquell 20 de novembre de 1975. Avui en dia i després de 43 anys de la seva mort, el seu record i la seva obra està ben viva en una bona part de la societat espanyola i el que és pitjor, en les seves institucions. Estem farts de veure com cada vegada més hi ha manifestacions per exaltar la seva figura, i no cal dir la seva ‘Fundación’ que porta el seu nom i que rep subvencions milionàries de l’Estat any darrere any, sense que els partits polítics que es diuen demòcrates, diguin ni fava.

El franquisme no va morir a l’Hospital de La Paz aquell 20 de novembre de 1975.

En els darrers anys estàvem acostumats que els franquistes sortien de la seva gàbia només el 12-O i el 20-N de cada any a fer uns quants crits i uns quants brams i se’n tornaven cap a casa i tal dia farà un any. Però, per desgràcia això ha canviat. Ara els veiem tot sovint en entrevistes a la premsa escrita, a la ràdio, i també a les televisions. Organitzacions com VOX, finançades per vés a saber qui, estan posant querelles dia sí i dia també. Però la cosa no acaba aquí perquè si Espanya fos un país normal, i vull dir un Estat democràtic dins la UE, aquestes entitats i fundacions de caire feixistes haurien d’estar il·legalitzades.

Però aquesta és una cara de l’obra del dictador, la pitjor i la més tenebrosa és la que no és veu, la que encara mou els fils en organitzacions molt poderoses dins l’Estat i que controlen la part política, econòmica, militar i judicial. Són aquests estaments els que realment tenen la paella pel mànec perquè són els hereus de l’antic règim, els vividors d’una societat despòtica i corrupta, la mateixa que manava i feia el que li donava la gana amb la permissivitat del Caudillo que, per si algú no se’n recorda, ho era ‘por la gracia de Dios’.

Ara que se’n parla tan de treure les seves restes del Valle de los Caídos i la oposició que això comporta pels seus seguidors, es fa evident les mostres de suport a la seva figura per part de militars, o simplement de persones anònimes. Per tot això, i malgrat la llei aprovada aquesta setmana en el Congrés de Diputats, em costa molt creure que finalment exhumaran les seves restes. El que no acabo d’entendre és com el Govern de Pedro Sánchez s’hagi cap-ficat en aquest tema. És que vol demostrar quelcom a algú d’Europa? O és aquest algú o alguna li ha dit que si vol continuar rebent suport de la UE en els seus afers interns, ha de demostrar que realment és una democràcia?

Per altra banda, la polèmica d’on s’han de posar les seves restes, com a familiar de víctimes del franquisme, ho tinc claríssim. A la cuneta de la carretera que dóna accés al Valle de los Caídos.