We all live in a yellow submarine/ Yellow submarine, yellow submarine.

Beatles

Tengo un tractor amarillo,/que es lo que se lleva ahora./Tengo un tractor amarillo, porque es la ultima moda.

Roberto Torres

Aquestes dues cançons tenen mala peça al teler i és el color. El color groc. No sé com ens ho farem amb l’estira-i-arronsa de posar i treure llaços grocs i confondre-ho tot plegat. M’agradaria saber com podran treure el color groc del submarí i del tractor? I em pregunto, com deu ser el so del color groc? El farien desaparèixer? Tant de groc, per aquells que treuen llaços grocs, els enfarfega. El tuf contaminant del plàstic de color groc s’ha de treure amb guants i amb màsqueres i equipats com aquell que inspecciona la central accidentada de Fukushima. Ai ecs, quin fàstic tot tan groc!

El llaç groc pot defensar-lo tothom: un amazic, espanyol, català, occità, francès, basc, etc. Un llaç groc crida llibertat

“A mi des de luego que no me gustan los lazos amarillo”, em va dir una coneixença de Melilla, quan vaig entrar al seu bar a fer un refresc. Jo no li vaig pas dir que les banderetes espanyoles que tenia penjades no m’agradaven gaire. De petita vaig viure l’època franquista i el cos recorda haver vist massa sovint onejar l’àguila de la bandera espanyola, quan et queia algun mastegot de la mestra. Potser per això no hi ha cap bandera que m’agradi gaire. La gent del Rif també identifica el llaç groc com un símbol de llibertat perquè allà també tenen presos polítics. La meva manifestació silenciosa amb llaç o sense també és per a ells. Per aquells presos polítics del Rif que volen més recursos per a una zona extremadament pobra. Vet aquí el seu crim.

El fill de la meva amiga de Melilla amb la seva bandera espanyola al canell i jo amb el meu llaç groc podem anar de bracet. Ara no calen banderes, us hi fixeu? El llaç groc és una necessitat. Sense aquesta necessitat ni portaríem, ni penjaríem draps, llaços, plàstics grocs. Els pengem perquè volem la llibertat d’uns presos tancats per les seves idees, per les seves decisions polítiques, per tant són presos polítics. És indiscutible. I també el portem perquè tenim altres polítics que viuen a l’exili. Els meus amics amazics també voldrien tenyir el Rif de groc reclamant la llibertat dels seus presos polítics. Seria bonic que ho aconseguissin. De moment en el nostre país democràtic, no podem censurar la necessitat de la població a manifestar-se de color groc. El llaç groc pot defensar-lo tothom: un amazic, espanyol, català, occità, francès, basc, etc. Un llaç groc crida llibertat. I si els treuen, els hi tornarem a posar.