Diada 2018

11 de setembre: una altra Diada, i si bé totes les diades són diferents, aquesta ha estat més reivindicativa que mai, absolutament atípica, amb cert regust amarg, però plena d’esperança.

 

Els carrers es varen tornar a emplenar, amb l’actitud de sempre, cívica i respectuosa

 

 

 

 

 

S’ha tombat qui va implantar un injust 155, qui es va creure en dret d’aplicar una repressió absoluta, qui indicava les directrius a adoptar en àmbits diferents del polític, qui va posar un país en liquidació i ha estat liquidat, però amb tot, continuen havent-hi persones fora del país, persones empresonades, i temes dels quals, malgrat les afirmacions fetes, no se’n vol parlar.

 

Des de la darrera Diada fins aquesta s’han succeït tota una sèrie de fets, impensables fa un any, i tot i que semblaria que estem cansats, que no volem lluitar amb la mateixa intensitat, que tots es farà, que s’ha de sospesar de nou, que millor que ampliem camí i... mentre anem fent; aquesta no va ser la demostració d’ahir al carrer.

 

Els carrers es varen tornar a emplenar, amb l’actitud de sempre -cívica i respectuosa- es va reclamar el dret a poder decidir, a poder decidir el nostre futur, a complir amb les indicacions de l’itinerari que es va decidir, a ser un país propi.

 

No perdem l’oportunitat de posar seny, però també rauxa a aquest plantejament, però abans, -i això, ja hauria d’estar fet-, tornem tots a casa.