A la manifestació del passat dimarts 11 de setembre hem pogut veure com la il·lusió i la voluntat de més de la meitat dels catalans es manté inamovible i amb la mateixa fermesa que ens va portar a votar contra tots els elements el passat 1 d’octubre.

Em vull fer ressò de l’enorme civisme i pacifisme en què va transcórrer.

Dels objectius ja n’han parlat a bastament els mitjans i en seguiran parlant els dies vinents.

I l’endemà, uns a la feina, els nens a l’escola, i tots amb la normalitat de saber el què volem...

I l’endemà, uns a la feina, els nens a l’escola, i tots amb la normalitat de saber el què volem i que el que volem és viure en pau, en un entorn que sigui possible guanyar-nos la vida, gaudir de la nostra llibertat i progressar com a persones i com a societat.

A això anava. Segur que ens cal reclamar als nostres polítics que ens proposin els millors camins per assolir els anhels de llibertat que volem com a país i que posin davant de tot la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Segur.

Però no només. També hem de demanar que no s’oblidin de governar el dia a dia, que vol dir preocupar-se de les qüestions quotidianes, d’allò que ens permet fer bé la nostra feina, i sobretot tenir feina!, que les nostres escoles tinguin els recursos que necessiten per donar als nostres fills la formació que els haurà de permetre la preparació que necessitaran com adults del futur, que la sanitat pugui atendre amb els millors nivells de qualitat i eficiència tots els ciutadans, que les pensions siguin dignes, que les infraestructures estiguin a l’altura de les necessitats reals de la nostra economia i de la nostra vida social, que els diferents sectors d’activitat econòmica (indústria, comerç, serveis, agricultura, pesca, alimentació, ...) tinguin el marc legislatiu i el suport institucional que necessiten per avançar amb èxit en els seus projectes, que els serveis públics siguin tan eficaços com ens mereixem i que la legislació estigui realment al servei de la concòrdia en la vida comunitària i del progrés de la societat.

Davant del que sens dubte és una tasca ben ingent, estaria bé que els nostres governants donessin a conèixer quins plans i quines actuacions tenen previstes en tots aquests àmbits i de quina manera pensen evolucionar cap a una millor gestió dels recursos per a una millor eficiència de la gestió pública, si més no definint les grans línies en cadascun dels àmbits competencials del nostre govern.

I ja sabem que aquest programa no podrà ser òptim com si tinguéssim la plena capacitat sobre els nostres diners o, com a mínim, els recursos que en justícia ens correspondrien, però ens hauria de permetre, si més no, una visió de les expectatives que podem esperar en els pròxims temps.