Podríem dir que el feixisme va ser la fórmula que va utilitzar el poder econòmic en els anys 20 perquè el capitalisme no sucumbís a la lluita de classes. Va ser en aquest període entre les dues guerres mundials i immediatament posterior a la Revolució Russa quan el feixisme, el nazisme i el falangisme es van estendre per Europa i van quedar enquistats mitjançant el franquisme a Espanya i el salazarisme a Portugal. Posteriorment, n’hem dit feixisme a totes les dictadures militars que s’han proclamat arreu per defensar que el poder i els privilegis continuessin estant en unes poques mans en els moments que això perillava.

L’ou de la serp pot ser translúcid i deixar veure l’animal que ja hi ha format dins seu

Avui, l’autoritarisme torna a florir. Brasil, Itàlia, i molts altres països de l’actual Unió Europa tenen forces polítiques governant o amb possibilitats de governar que fan polítiques racistes i cada vegada menys democràtiques. També a Rússia i als Estats Units d’Amèrica el personalisme reaccionari està el poder.

En el món, el capital cada vegada està en més poques mans i cerca plusvàlues més elevades. La dreta extrema, la dreta que no està disposada a fer concessions a ningú i a qui la democràcia li ha servit per controlar a les forces progressistes i poder continuar en el poder des de la Segona Guerra Mundial, segueix assajant estratègies per continuar defensant els seus interessos. 

La democràcia burgesa, tot i les seves trampes, comporta l’acceptació de la pluralitat i l’acceptació de la crítica al sistema. La dreta extrema està decidida a deixar que polítics assedegats de poder creïn condicions adequades perquè la gent combregui amb els seus raonaments antidemocràtics. El populisme comporta que capes de la població benestant, o que creuen que són benestants, o que senten que perdran el seu benestar, creguin en discursos nacionalistes, xenòfobs, simplistes i manipuladament falsos i acceptin solucions senzilles a problemes complexos i esbiaixadament dibuixats. Així és com la dreta extrema passa a extrema dreta. L’actual escalada farandulera de Ciutadans, Vox i el PP ens ensenyen fil per randa com s’evoluciona en aquest sentit a l’Estat espanyol.

Els atacs i agressions dels grups feixistes van sempre dirigits en dues direccions. A sectors de població utilitzats com a bocs expiatoris com són els immigrants, els refugiats, els gitanos, els rodamóns i altres minories. I, alhora i no casualment, a grups portadors d’idees de trencament amb l’ordre establert com són, ara i aquí, els anticapitalistes, els moviments antipatriarcals, els independentistes...

L’ou de la serp és una pel·lícula d’Ingmar Bergman de l’any 1977 a on es descriu l’ambient a Berlín i la situació abans de la pujada del nazisme al poder. És una metàfora perquè l’ou de la serp pot ser translúcid i deixar veure l’animal que ja hi ha format dins seu. Tot i veure el que es gestava, en aquell moment, a Alemanya, molta gent no va fer res per aturar-ho. Ara cal impedir que això és repeteixi.

Aquest passat dissabte s’ha constituït la Plataforma Antifeixista del Ripollès. Com en molts altres llocs del país i del món, la gent aquí s’organitza per plantar cara a les agressions i sobretot evidenciar que el feixisme és l’eina més brutal que té el sistema capitalista per defensar-se.