Hispanitat = Barbaritat

Hem tornat a reviure o, millor dit, malviure un altre 12-O, el que abans es coneixia com el dia de la ‘Raza’ i, la veritat, encara no sé a quina raça es devien referir: si ser espanyol és ser d’una raça especial, diferent i peculiar o potser devien referir-se a la ‘raza’ de la cabra de la Legió, que desfila pel passeig de la Castellana de Madrid aquest mateix dia. I ja és curiós dedicar la festa nacional d’Espanya a la raça d’una cabra que, de ben segur, no deu ser ni cabra hispànica.

 

El líder del PP, el senyor Pablo Casado, qualifica aquesta data com el dia més gran i emblemàtic de l’any per tot el que va representar la hispanitat a la península i a la resta del territori sud-americà. Però si podem fer un incís en el tema, hauríem d’aclarir uns aspectes que segurament no ens arriben de manera gaire clara a les nostres consciències.

 

De genocidi en genocidi, aquest Regne de Castella va convertir-se en ‘el imperio donde nunca se ponía el sol’

 

 

 

 

 

 

El concepte hispanitat no és el més adient pel que representa a la conquesta d’Amèrica, simplement perquè per als segles XVI i XVII, Espanya ni tan sols existia com a tal, només era un succedani de la Corona de Castella que pels que hem estudiat una mica d’història era un regne que es dedicava a massacrar, exterminar i espoliar tot allò que trobava per davant -sempre i quan les seves víctimes fossin pacífiques, desarmades i amb nul·la o escassa capacitat per defensar-se. I, mireu per on, a base de genocidi en genocidi, aquest Regne de Castella va convertir-se en ‘el imperio donde nunca se ponía el sol’. Ara entenc d’on va sortir l’himne de la Falange, el ‘Cara al Sol’.

 

Però amb el pas del temps, aquests territoris en el seu dia sotmesos a la Corona de Castella i posteriorment a la tirania espanyola, es van començar a espavilar i voler desitjar viure en llibertat sense la submissió de l’Estat Espanyol. I en pocs anys, diversos territoris sud-americans es van constituir en estats independents lliures i sobirans que, si la memòria no em falla, cap ha volgut tornar sota el domini espanyol. El que em fa pensar que, la festa de la hispanitat, els països sud-americans se la passen per la serralada dels Andes.

 

Però malgrat que han passat molts anys d’això, el tarannà de l’Estat espanyol no ha canviat en res i segueixen essent com fa 400 anys enrere, imposant i sotmetent al que no pensa com ells a base de garrotades, com van fer les forces policials l’1 d’octubre , o amb els tribunals que s’inventen lleis i articles del Codi Penal per poder engarjolar a polítics. I a qualsevol persona que protesta per la situació en la qual ens trobem, també l’acusen de rebel·lió. També podem afegir-hi les proclames dels participants en la manifestació espanyolista de Barcelona el darrer 12-O, on només s’escoltava ‘Puigdemont y Torra a prision’, ‘Muerte a los separatas’, i peticions als jutges per part dels organitzadors de llargues condemnes als colpistes. Una mostra clara de discursos plens d’odi i ràbia escopits de les seves boques, aquest mateix odi. Aquesta mateixa ràbia que en el seu dia i en nom de la hispanitat van exterminar tribus indígenes senceres. Ara voldrien fer el mateix amb Catalunya per salvaguardar la unitat sagrada i indivisible de la pàtria.