Una caminada per a tres generacions

Aquest any, els amics de Sant Pau de Segúries i de la Vall de Bianya celebren els 25 anys de la Caminada per la Via Romana del Capsacosta. Pel que veig, ho volen celebrar “por todo lo alto”, com vulgarment es diu. Permeteu-me que aprofiti aquest article per recordar que la restauració de la via, sigui romana o medieval, va ser idea de Joan Saqués i Roca, delegat de Cultura de la Generalitat a les Comarques de Girona, fill de Pardines, que va lluitar en aquell moment perquè l’1% cultural de la construcció dels túnels del Capsacosta anés per a aquesta restauració.

 

La “salsa” que hi posen els organitzadors i l’entusiasme, l’han fet molt atractiva

 

 

 

 

 

Una caminada que sobrepassa els dos municipis, on s’hi pot trobar gent de les dues comarques i també d’altres, com pot ser Osona, el Pla de l’Estany, l’Empordà, etc. Al meu entendre, no és d’aquelles caminades esportives i prou, però té un ingredient molt familiar. Doncs el trajecte és el que és, i amb això vull dir que la Via Romana arriba allà on arriba i comença allà on comença.

 

Ara bé, la “salsa” que hi posen els organitzadors i l’entusiasme, des del primer any l’han fet molt atractiva. De bon matí, la plaça de Sant Pau fa un pam de goig, amb la gent que se saluda, ja que són molts els que fan la caminada cada any. L’esmorzar i l’ambient romà, amb la col·laboració dels soldats romans de Camprodon, presagia un bon dia, d’una barreja molt saludable. Salut, paisatge, una mica d’esport, gastronomia i ballarusca. Què més es pot demanar, avui en dia?

 

Per a mi la qualitat rau en el fet que és una caminada que la poden fer tres generacions. La felicitat és dels avis i àvies, que ho poden fer amb fills, filles, néts i nétes. Endavant, amics de Sant Pau i la Vall de Bianya!