Benvinguda la Crida Nacional per la República

Aquesta setmana ha nascut la Crida Nacional per la República. Un nou partit polític que defensa la creació de la República Catalana en un Estat independent i, al mateix temps, es defineix com un moviment transversal amb vocació d’aglutinar l’independentisme sota un mateix paraigua. Espero que aquesta nova iniciativa posada en marxa pel president Carles Puigdemont i sectors independentistes del PDeCAT, pugui aconseguir allò que no es va produir el dia que desapareixia Convergència i apareixia el PDeCAT.

 

Hem d’explorar tots els flancs socials per arribar a molta més gent

 

 

 

 

Des del meu punt de vista, el naixement del PDeCAT havia de ser la d’un partit clarament independentista de centredreta i que substituïa l’espai polític de Convergència. Tot i això era difícil fer aquest canvi mantenint el nucli dur de l’antic partit, i convertir-se nítidament amb un partit independentista. Tan difícil que les tensions internes en el nou PDeCAT eren constants entre els independentistes del PDeCAT i la vella guàrdia de Convergència. Aquell canvi de cara no va aconseguir fer un partit independentista, i això es va notar al llarg de la transcendent legislatura passada, on el país havia de fer un referèndum unilateral i implementar la República. Podem atribuir a un error greu dels molts que es van cometre entre el setembre i octubre del 17, la de tenir persones significades en el govern que mai havien estat ni són independentistes.

 

La precipitació de les eleccions del passat desembre, va provocar la necessitat de crear JxCat, però dins de l’estructura del PDeCAT i, per tant, el moviment ha continuat massa controlat per un partit que ha demostrat que no tothom treballa per aconseguir la República catalana.

 

Aquest tercer intent per configurar un moviment clarament independentista en el món del centredreta català comença bé, tot i que el PDeCAT s’ha afanyat a intentar condicionar aquest nou moviment. La diferència és que per primer cop, els líders d’un partit de centredreta català són netament independentistes: Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sánchez. Penso que s’ha tancat finalment el cercle, per fi hi ha un partit fort en el centredreta català independentista, cosa que no es va aconseguir amb el PDeCAT perquè no tenia vocació de treballar clarament per la República Catalana.

 

Com a militant d’ERC, sempre he pensat que necessitem una dreta independentista que defensi la independència de forma clara, i que assumeixi que aquest nou Estat ha de ser en forma de República. Avui podem dir que hi ha 3 partits que aposten per aquest camí.

 

ERC ha de ser conscient que aquest nou moviment farà que el vot es mogui. Que ERC no tindrà el monopoli del discurs Republicà i independentista que ha tingut durant aquests 87 anys d’història, juntament amb la CUP en els darrers anys. Això farà que ERC perdi part del seu suport independentista en espais consolidats com a Girona o Lleida en favor de la Crida, però podrà treballar per sostenir i augmentar nous votants independentistes, en zones de difícil penetració de Barcelona i Tarragona. Per a mi aquesta és la funció actual d’ERC per fer créixer la base republicana. I la CUP ha de treballar per mantenir i augmentar el votant d’extrema esquerra anticapitalista.

 

Els tres partits han de ser capaços de trobar els espais de debat i de treball per coordinar-se i avançar decididament cap a la República. Segur que no serà fàcil, però pel bé del país, hem de cercar acords per governar a tots els nivells de governança per estar preparats pel següent embat contra l’Estat espanyol. Ens esperen temps de gran transcendència política i hem d’explorar tots els flancs socials per arribar a molta més gent. Temps que haurem de negar-nos amb tota la contundència política i social, a donar suport a uns pressupostos del Congrés sense que s’alliberin els presos polítics, a exigir que l’Estat demani disculpes i assumeixi responsabilitats per les càrregues policials de l’1 d’octubre i posar sobre la taula un referèndum d’autodeterminació amb mediació internacional. Per fer això hem d’actuar unitàriament amb lleialtat, mentre es governa amb eficàcia la Generalitat i es comença a desenvolupar el Consell de la República, que ens ha de permetre avançar amb tot allò que no es pot fer des de la minsa autonomia del Govern.

 

Per a tot això espero que la Crida aconsegueixi finalment ser la tercera pota d’un front republicà, que el PDeCAT no va ser capaç de desenvolupar ni defensar en el seu moment.