Aquest estiu passat hem fet un dels viatges emocionalment més durs dels que fins ara havíem realitzat. Entrar fins al cor dels camps de concentració d’Auschvitz i Bikernau, a poc més de 40 minuts de Cracòvia i a on van ser assassinats més de 6 milions de persones, la majoria provinents de més de 20 nacionalitats diverses, però en gran mesura jueus.

Fer República vol dir donar la veu als ciutadans i no oprimir la població

Glaçava l’ànima escoltar com la guia que ens feia la visita a les instal·lacions, se l’hi trencava la veu en detallar com havien mort els seus avantpassats i sovint ens demanava que es procurés no fer fotos per respecte als milers de víctimes.

Els nazis, escollits democràticament l’any 1932 amb Adolf Hitler al capdavant, van preparar una quasi perfecta màquina d’extermini per erradicar minories socials i ètniques. Especialment la jueva. Extermini efectuat des de la indignació humana i la humiliació des que els presos i preses eren capturats.

Els homes joves tenien un major i llastimós futur als camps, amb una mitjana de vida de cinc mesos. Però les dones, nens i gent gran eren condemnats a mort només d’arribar. Conduïts a les dutxes de gas, durant vint-i-cinc minuts eren ruixats, amb un compost gasós derivat de l’àcid cianhídric, que els anava asfixiant amb una lenta agonia. Seguidament, els mateixos familiars masculins eren obligats a cremar els cadàvers als forns i els cossos eren esmicolats per fer adob o ser abocats al riu. L’extermini quasi perfecte. Tot això acompanyat de desenes de tortures variades que feien de l’infern de Dante, una utopia.

Durant tota la vida, hem llegit i estudiat -a l’escola catalana- la segona guerra mundial però fins que no es visita Auschwitz, un no pren consciència del grau de sadisme històric perpetuat per Hitler i els seus seguidors.

Dit això, el 6 i 7 de setembre del 2017 el Parlament de Catalunya va exercir la seva plena capacitat de sobirania i va permetre la llei que ens havia de permetre poder dur a terme un referèndum d’autodeterminació amb plenes condicions. Una llei que es va aprovar seguint el procediment d’urgència utilitzar en múltiples vegades al Congrés dels diputats espanyol i que els partits monàrquics, Cs i PP, amb connivència del PSC, van titllar i titllen de cop d’estat, mentre clamen per il·legalitzar els partits independentistes.

Fer República vol dir donar la veu als ciutadans i no oprimir la població. Fer República vol dir igualtat d’oportunitats de futur per a tota la població. Per aquest fet, que Cs i PP acusin reiteradament als partits independentistes de nazis és una vergonya. És un insult pels milions de persones que van ser assassinades a mans feixistes. Però què n’hem d’esperar dels partits que es neguen a aixecar la tomba del dictador?

Fer República és això. Legitimar els mandats de l’1 d’octubre i del 21 de desembre del 2017. Fer República és no renunciar a la independència efectiva del país i, en cap cas, no oblidar els presos i les preses polítiques i els exiliats. Fer República és respectar les minories i allunyar-se dels règims opressors que alguns voldrien reinstaurar-se amb plenes facultats. Fer República és traçar una estratègia conjunta vers un estat caduc que empresona i condemna polítics pel sol fet de donar la veu i el vot als ciutadans.

Fa poc més d’un any la població catalana s’empoderava. L’1 d’octubre va ser la demostració fefaent que, amb la democràcia de la nostra part, i amb un objectiu comú, podem ser imparables. Farem la República.