Cada vegada que llegeixo un diari o que escolto les notícies del dia m’esgarrifo quan sento: ahir van matar una dona a punyalades, avui acaben de violar una jove quan es dirigia cap a casa... I demà, què passarà?

De cap manera ens podem acostumar a aquestes desgràcies fetes per assassins i violadors.

Nosaltres, volem viure en una societat avançada on imperi el respecte, la bona convivència i es respiri pau i llibertat.

És necessari continuar lluitant per avançar cap a l’autèntica Igualtat

Ser dona és excepcional!, és sentir-se orgullosa! És tenir un cor immens i una ment extraordinària. I amb un cos tan perfecte que fins i tot es pot formar un ésser viu al ventre.

Som ÚNIQUES, som IMPARABLES i per això hem avançat molt, encara poc, lluitant per la Igualtat, per la NO Discriminació per la NO Repressió i per Erradicar qualsevol Violència.

*Fa més de quaranta anys, a Catalunya, quan les dones anaven a missa portaven mantellina; quan el marit es moria havies d’anar vestida de negre molt temps; i quan l’enterraves al Monestir els homes es posaven a una banda i les dones a l’altra*.

Sort que aquests anys ja estan superats però no s’han oblidat i és necessari continuar lluitant per avançar cap a l’autèntica Igualtat!

Cal que erradiquem les nostres pors, que ens apartem de qui ens vol trepitjar, i fem sentir les nostres veus de rebuig.

I no venguem el nostre cos “no ens cal”, ni permetem que ens facin mal, plantem cara a qui calgui i llencem els vels que ens tapen perquè es pugui veure que som genials.

Recordem que el diumenge 25 de novembre de 2018 és el dia Internacional per l’Erradicació de la Violència Masclista i per això cal que pensem que som ÚNIQUES, som IMPARABLES i nosaltres DECIDIM com volem viure.