Del 26 al 30 de Novembre, les treballadores de l’Atenció Primària -sigui pública o concertada- estaran de vaga. Els sindicats Metges de Catalunya, la CGT conjuntament amb el col·lectiu Rebel·lió Primària (entre d’altres) i el CATAC-IAC sustenten aquesta vaga. Darrere sindicats i col·lectius, milers de treballadores que ja no poden més amb les seves condicions laborals, que no aguanten un excés de feina desmesurada i que no suporten més no poder donar una atenció adequada a la població.

Si ens roben la salut, ens retallen la vida

Posem en context perquè hem arribat fins aquí. Són de sobres conegudes, però sempre és bo fer memòria, les polítiques de retallades que es van iniciar el 2010. Com explica un article de «la Directa» el Govern tripartit (PSC, ERC i ICV) va reduir un 5% el sou del personal i la despesa farmacèutica. Amb el Govern d’Artur Mas es va disminuir en més de 1.500 milions d’euros el pressupost sanitari. CiU i els seus pressupostos neoliberals, amb el suport del PP, va tancar quiròfans i plantes hospitalàries, va reduir horaris de visita d’atenció primària i es van deixar de cobrir baixes (en una reducció total de 2.400 professionals de la sanitat). I mentre les condicions socials de la població empitjoraven i per tant augmentaven els factors de risc de patir malalties, Artur Mas i el seu conseller Boi Ruiz -que provenia de ser el màxim gestor de la sanitat privada- van iniciar una política de retallades en matèria de salut que avui dia no s’han revertit en res, una promoció de la privada via mutualista, i una política general i de país de prioritzar el pagament del deute bancari al pagament de serveis bàsics. Aquesta política de pagament del deute es reproduïa de la mateixa forma a la resta d’institucions, ja siguin diputacions, consells comarcals, ajuntaments...

El resultat era i és evident, ja que tenim hospitals, ambulatoris, residències, ambulàncies i sociosanitaris clarament retallats, sense recursos ni humans ni tècnics, serveis privatitzats i un col·lapse constant amb volums de feina inassumibles correctament. Alhora, la sanitat i la salut no és una prioritat en les polítiques de totes les institucions, la gestió de tots els serveis es basa a fer-los eficients en termes econòmics i no sota criteris de salut en funció de la realitat social que atenen. Polítiques per reduir despeses que es tradueix a reduir els serveis per a totes les persones. Exemples en tenim molts: augment de les llistes d’espera per a proves diagnòstiques, operacions i visites a l’especialista, consultes exageradament curtes per part de les professionals, urgències col·lapsades, cap possibilitat de fer programes d’educació per la salut i de prevenció de certes patologies o programes socials destinats a joves i gent gran... Retallar la sanitat mata perquè empitjora l’atenció que les treballadores dels diferents serveis ofereixen i això afecta la salut de totes les persones. L’atenció primària, com la salut mental, les residències i els sociosanitaris, són les eternes oblidades quan parlem de salut i justament són les més importants i imprescindibles, ja que són les que arrelen a una població concreta en un territori concret. Són l’atenció directa i primera que rebem totes, la més propera, la més personal, la que ens cuida.

Les retallades a l’Atenció Primària no afecten només les condicions laborals de les seves treballadores, sinó que això afecta directament a les persones. Perquè si l’Atenció Primària no pot donar resposta a certs problemes de salut, aquests es deriven i es col·lapsen les urgències i els hospitals. Si l’Atenció Primària no pot fer educació per la salut ni prevenció primària i secundària, tenim una població amb molts més factors de risc per a qualsevol malaltia i clarament depenent de fàrmacs. Si les treballadores de l’Atenció Primària tenen agendes col·lapsades, les professionals no poden acompanyar a les usuàries en els seus problemes de salut, socials, emocionals. Si l’Atenció Primària no disposa de recursos no es poden desenvolupar programes de prevenció i educació per la salut per tenir una població sana...

Davant això, només un sol sistema de salut pública que integri tots els serveis i les seves treballadores podrà garantir els recursos laborals necessaris i una atenció universal real. Una Sanitat pública que es gestioni únicament sota criteris de salut i de necessitats socials, i no econòmics. Defensem l’Atenció Primària, com la resta de serveis sanitaris, entenent que això significa defensar el dret de totes i tots a tenir una salut digna que ens permeti desenvolupar-nos com a persones. Cal que escoltem més al feminisme quan ens parla de cuidar-nos i de posar la vida al centre de totes les nostres decisions personals, econòmiques i polítiques. La sanitat i la salut no poden ser espais pels negocis, sinó espais de cures, d’acompanyament, de dignificar-nos com a persones, de defensa i promoció de vides dignes per a tothom. Cal fer front davant un sistema capitalista i patriarcal que ens priva de tot allò que hem construït col·lectivament i dels nostres drets. Si ens roben la salut, ens retallen la vida. Cuidem-nos.