1812 - 2018

Un d’aquests dies, “navegant” per Internet, sense proposar-m’ho vaig anar a parar a una cosa d’aquestes que, els que hi entenen, en diuen web que, la veritat, em va deixar sorprès i admirat. Però primer cal situar-nos. Veureu. El País Valencià, de sempre, ha tingut i afortunadament encara té, una forta tradició pel que fa a la música i també a la pólvora. Hi ha una localitat de la Ribera Alta, a uns 40 quilòmetres al sud de la ciutat de València, dita Algemesí, d’una població d’uns 28.000 habitants, que té unes particularitats que, avanço, han suscitat la meva admiració i també la meva “enveja”. La seva patrona és la Mare de Déu de la Salut, i les seves festes duren dues setmanes amb música, espectacles i participació ciutadana. Això sol, comparat... No!. No comparem que és de mala educació. Això sol, ara si, ja estimula la curiositat de conèixer més aquesta gent. Tenen també una entitat dita Societat Musical d’Algemesí que, de tant en tant fa unes actuacions, per mi (que sóc un analfabet musical) força atractives. Un exemple són les seves flashmob (parauleta anglesa que significa mobilització ‘espontània’; això d’espontània ho he posat entre cometes perquè, d’espontània, no en té res; és tot preparat). Per exemple, un diumenge al matí, a la Plaça del Mercat (una de les grans places de la vila) sense més, hi apareix un jove tocant el timbal, poc després n’apareixen dos o tres més i segueixen la música del primer. I així successivament van apareixent tots els components de la organització, director inclòs. El públic que està a la plaça, mica en mica, va aturant les seves activitats per poder gaudir de l’inesperat regal. En acabar, petit deliri del públic assistent, especialment de la mainada.

Hauríem de saber trobar objectius, activitats, o com vulgueu dir-ne que promoguessin la suma d’esforços

 

 

 

 

 

Bé, doncs aquesta Societat Musical, té una Banda Simfònica, que en les actuacions està composta per més de 80 músics i entre les seves interpretacions n’hi ha una que em té el cor robat. En ple estiu, en un concert al vespre/nit, a la Plaça Major de la Vila, que és una mica com la nostra, amb l’Ajuntament i la Basílica de Sant Jaume (nosaltres hi tenim el monestir) executen l’Obertura 1812, de Piotr Ilitx Txaikovski. És una obra espectacular que dura uns 16 minuts. Musicalment parlant, i aquest és un mèrit del seu compositor. Ens relata la declaració de guerra de Napoleó i la seva invasió de Rússia. La marxa imperial russa de ‘Déu salvi el Tsar’ es ‘baralla’ amb la ‘Marsellesa’ de manera elegant i espectacular. Com ja sabem, la campanya acaba amb la derrota i retirada dels francesos, amb la qual Rússia s’omple de joia i totes les campanes de l’imperi toquen a Glòria. Això, si m’ho permeteu, ho pot fer qualsevol orquestra però... Però no com ells. Les canonades, que durant la interpretació n’hi ha, endemés de fer-les els músics, les fan amb focs d’artifici des del terrat d’una de les cases de la plaça. Si fos Ripoll, això podria ser ‘feina’ pels Diables i/o pels Trabucaires. I al final, quan les campanes (no són campanes, són tubs) de la banda toquen a glòria, s’hi incorporen les de l’Església que hi ha a la mateixa plaça.

 

Quin espectacle! Banda Simfònica, artificiers i campaners, tots treballant junts per obsequiar el poble i els seus visitants amb espectacle difícil de trobar enlloc més. Quin goig veure un grup d’entitats tant diverses treballant conjuntament per engrandir una activitat de la seva vila. Crec que a la nostra comarca, entre tots plegats, hauríem de saber trobar objectius, activitats, o com vulgueu dir-ne que promoguessin la suma d’esforços i així poder mostrar millor les vertaderes potencialitats de la nostra comarca. Almenys, aquest és el meu sincer desig.