I si parlem de sardanes?

Una vegada arribats a les acaballes de la temporada sardanística de la nostra comarca -ja que si no vaig errat, solament manquen dos concerts per part de la cobla oficial de la Generalitat de Catalunya, La Principal de La Bisbal; un a Campdevànol el dia 9 de desembre subvencionat per la Diputació de Girona, dins el cicle de suport a Música per a Cobla; i l’altre que organitza l’Agrupació Sardanista de Ripoll pels volts de Nadal amb una programació molt escollida per part de la pròpia Agrupació- els sardanistes de la comarca crec que podem fer una valoració de resistència positiva en conjunt, puix que malgrat el poc suport, al meu entendre, dels diferents governs de la Generalitat, anem programant diferents audicions, audicions dobles, aplecs, concerts, etc. També podem destacar el nul suport de la Televisió de Catalunya (diuen, la nostra), perquè el cert és que pel món de les sardanes, de nostra res. Deixeu-me dir que ara que teníem un conseller de Cultura, provinent del sector de l’anomenada cultura popular, que inclou la sardana, s’ha hagut d’exiliar (ja és mala sort), però bé, hem de continuar la nostra tasca.

 

Ara bé, el que intento explicar és que els darrers anys hi ha hagut una modificació important en el món sardanista. I aquesta és la decisió dels sardanistes programadors, la de convertir les audicions de 6 sardanes en audicions de 9 sardanes, i això vol dir sardanes de 7 tirades en lloc de les de 10 tirades. He de dir que a la majoria de cobles també els ha semblat molt bé. I aquesta modificació, què ha comportat? Doncs per una banda, més varietat musical que no deixa de ser important però, per a mi, el més important és que, donat que la majoria de sardanistes, per dir-ho suaument, d’una edat ens permet ballar-les, ja que quan ens comença a fer mal tot -braços, cames, tot!- s’acaba la sardana i podem reposar.

 

Com passa en tot en aquesta vida, amb aquesta modificació no tothom hi està d’acord. I adiferència de la nostra comarca on és majoritari ja fa uns quants anys, n’han hagut de passar alguns més perquè els aplecs importants ho posessin en pràctica. I ha sigut el 2018 que els aplecs amb més solera del país, per la qualitat de les cobles i per tant, també amb més sardanistes -com són el de Calella (anomenat Aplec Pairal) i el de Roquetes, a Barcelona- ho han implantat per primera vegada. Per aquest fet, dedueixo que a la batalla, si és que hi ha hagut batalla, els partidaris de les set tirades l’han guanyat. He de dir que el qualificatiu de batalla no m’agrada, però en aquests moments no en trobo cap altre. Els que estimem la sardana no ens podem permetre el luxe d’anar els uns contra els altres. Si prefereixen de ballar de 10 tirades que les ballin, que si acaben per la dreta, que si acaben per l’esquerra, que si punts llibres, que si braços plans, braços enlaire... que les ballin com vulguin, però que les ballin!

 

Voldria dir que al Ripollès hem sigut una comarca pionera en les sardanes de 7 tirades, tot i que segons he pogut saber la idea va començar a la comarca del Bages, concretament a Manresa. L’agrupació de Sant Joan de les Abadesses ho va iniciar, va estar la pionera, i de mica en mica s’hi ha anat afegint la resta de la comarca. Voldria acabar dirigint-me a aquella gent, que segur que n’hi ha, que varen deixar de ballar sardanes perquè les trobaven avorrides, però sobretot perquè es cansaven que ho tornin a provar perquè ni són tan llargues i, perquè els qui les programen que són normalment els mateixos que les ballen, no són ni de bon tros tan avorrides. Perdoneu però algú havia de parlar del món de la sardana.