A sus órdenes, don Serafín

El 29 de juny passat va fer cinquanta anys que foren inaugurats, beneïts pel bisbe de Vic Ramon Masnou, i lliurats els cinquanta quatre habitatges que la Cooperativa de San Eudaldo s’havia encarregat de construir a Ripoll en terrenys de la RENFE. El carrer creat de bell nou va ser batejat amb el nom del general Serafín Sánchez Fuensanta, que havia estat vinculat al govern civil de Girona als anys quaranta, i que havia intercedit en l’obra. L’agraïment ha durat, per tant, mig segle. Tot i així, que aquest hagi de ser etern, crec que és exagerat. Pressa per descavalcar-lo del cavall i de la retolació municipal no n’hi ha hagut. La prova és que el seu cap natural, el generalíssim, que porta dècades mort, fins i tot s’està en camí que el desenterrin del Valle de Los Caídos, i el seu subordinat segueix sent homenatjat al bressol de Catalunya.

 

El general malagueny Serafín Sánchez Fuensanta era un comandant adscrit a la capitania general de Barcelona l’any 1936, i no va dubtar a sumar-se a l’alçament militar. Tot i haver estat empresonat durant la guerra, aquell mèrit li va permetre ascendir vertiginosament en la carrera militar. Es pot consultar al Boletín Oficial del Estado del 17 de juny de 1949 el seu nomenament com a Jefe de Infanteria Divisionaria de la División número 92. I ja era General de Brigada. Per cert, l’ascens el signa Francisco Franco. 

 

Els mèrits contrets pel militar en qüestió no faran que passi a les enciclopèdies, però sí que figurarà com a element de discussió bizantina als plens de l’ajuntament de Ripoll. Fins i tot, acceptant la gratitud que alguns veïns del barri puguin seguir mantenint pel senyor que va donar una empenta a la construcció d’aquelles cases, penso que mantenir-lo en el nomenclàtor local és excessiu, tan per les seves virtuts com pel temps que hi ha passat.

 

Tots acceptarem que una manera pública d’homenatjar figures locals o forasteres, és dedicar-los un carrer o una plaça. Però jo diria que els mèrits de l’esmentat general ja han caducat, i que honorar un personatge així està ja fora de lloc i d’època. Tots els pobles i ciutats actualitzen periòdicament els noms d’alguns dels seus espais públics. Que això pot crear alguna incomoditat passatgera als veïns? No ho discutiré. Als vilatans de la plaça del Caudillo, del General Mola o d’Espanya de Ripoll els va passar igual i van sobreviure, només per posar tres exemples. I no diguem als de la Diagonal de Barcelona (antiga Avenida del Generalísimo Franco), que són molts més, però que aquest fet justifiqui el manteniment del nom d’un senyor de qualitats tan escasses com les d’aquest general, insisteixo, crec que és impropi.

 

També he llegit en algun lloc que la Virgen de la Fuensanta és una mare de Déu andalusa. Corregeixo: és la patrona de la ciutat de Múrcia. Jo tenia una coneguda amb aquest nom i li dèiem “Fuen”, per abreujar. Múrcia és una població de gran interès però escassament vinculada a Ripoll. I canviar el patronímic per un topònim com Fontsanta, sense haver-hi una font miraculosa en les proximitats tampoc ho veig encertat. Queda dit, sense ànim d’atiar la polèmica.