L’únic camí és avançar cap a la República

A hores d’ara, tots els que vam posar un granet d’arena per fer possible la República catalana durant l’any 2017, ja hem aterrat a la crua realitat. Sabem que ens queda camí per recórrer, per molt que tots hem intentat mentalitzar-nos que estàvem preparats per fer efectiva la República. 

 

Jo era el primer en pensar que la força de més de 2 milions de persones i de diferents organitzacions civils i polítiques treballant per fer realitat la República catalana, feria reaccionar la societat espanyola, generant un debat obert i sincer per entendre perquè la societat catalana havia arribat a la conclusió que ja no vol lluitar per una Espanya diferent. Que els pocs idealistes de l’Espanya federal que existien a Catalunya, s’han extingit en poc més d’una dècada. Aquest super debat culte de la societat espanyola, no s’ha produït ni per casualitat. Si s’hagués produït aquest debat, a Espanya estarien parlant d’allò que han fet malament com a societat, i de com poder recuperar Catalunya, que ha estat sempre un territori que ha lluitat com el que més, per fer un Estat democràtic, plurinacional, modern, solidari i tot el que ens podem imaginar per sentir-se a gust en aquest Estat. 

 

Quan dic que jo pensava que aquest embat de Catalunya contra l’Estat, faria reaccionar a la societat espanyola, no ho dic perquè volgués que passés, ja que sempre he estat de l’opinió que encara que Espanya ens tractés com a ciutadans de primera classe, Catalunya hauria de lluitar per esdevenir Estat independent.

 

Però la societat espanyola no vol o no pot veure que només pot recuperar Catalunya si treballen per una Estat Espanyol on totes les Nacions es trobin a gust, i això no passarà. L’actual govern espanyol, recordem que és PSOE, no ha volgut ni vol entrar en un procés de distensió política, generant un diàleg sincer amb la Generalitat. A canvi, aquest govern socialista, ha optat per preparar-se per actuar igual o més dur que el govern del PP de fa un any, que va provocar la repressió política i judicial que estem vivint actualment. O sigui, un govern progressista que es va comprometre a solucionar el conflicte per la via política, està a punt de generar una crisi més gran que la de fa un any i la societat espanyola s’ho mira sense reaccionar, o pitjor encara, la reacció d’una part és la de votar a VOX, perquè la culpa de tot plegat és dels catalans.

L’Estat Espanyol no es rendirà en el seu intent d’aixafar el moviment independentista

 

 

 

 

 

Per tant, ara que ja hem passat el trauma que va ser la frustració que vam viure l’any passat i ja ens hem llepat les ferides, ara que els partits independentistes i les entitats civils han debatut el camí a seguir i com afrontar els mesos següents, tornem-nos a preparar pels mesos que vindran. Tinguem clar que l’enemic és l’Estat Espanyol i que la nostra força és la unitat d’acció entre el món republicà. Tota estratègia republicana és legítima i segurament la suma de totes, si són coordinades, es complementen per anar infligint desgast i pressió a l’estructura de l’Estat. Treball coordinat a nivell internacional mitjançant el consell de la República, accions coordinades de desobediència civil pacífica i seguir guanyant massa social per a ser més forts i acompanyat d’un govern espanyol dèbil, amb la pressió de la UE perquè resolgui els problemes estructurals de la seva l’economia, poden ser el caldo de cultiu adient perquè es generi una nova finestra d’oportunitat per tornar-ho a provar a curt o mitjà termini. 

 

Ens esperen mesos de tensió política constants entre els governs català i espanyol, passant per la pressió que els presos polítics van posant sobre la justícia espanyola i l’opinió internacional. No sabem si això ens deixarà més a prop de la República, però no podem defallir, perquè l’Estat Espanyol no es rendirà en el seu intent d’aixafar el moviment independentista. El següent que hem d’aconseguir és que el govern espanyol no es reuneixi amb normalitat a Catalunya. Hem de demostrar-los que no poden venir a fer una reunió de govern sense que la societat catalana no protesti per la impunitat repressiva de l’Estat.