Cada gest comptarà

Potser alguns de vosaltres, lectors, ens heu vist aquests últims caps de setmana. Al mercat de Ripoll, al de Sant Joan o al de Ribes (en vindran més). Tenim llaços grocs i domassos dels presos polítics, i llibretes, i també samarretes amb un lema d’en Jordi Cuixart, tot i que ja sabem que aquestes samarretes, al Ripollès i amb el fred de l’hivern, no les podeu lluir cada dia al carrer. Però volem que ens veieu i que ens comenteu els vostres neguits, volem que ens parleu de l’angoixa que teniu davant de la vaga de fam, o de la preocupació pels judicis que arribaran després de Nadal, volem saber què penseu del què està fent Òmnium... Perquè aquesta que tenim ara, com tantes altres, és una lluita compartida.

L’Estat prefereix suportar un desprestigi internacional abans que oferir solucions polítiques

 

 

 

 

 

Segur que penseu (i qui no!) que no estem en els millors moments, que sovint ens falta unitat, que continuem reben amenaces de l’Estat dia sí i dia també, que els presos continuen a les presons i els exiliats a l’exili i que no tenim clar com arribarem a fer efectiva al República. Però si d’alguna cosa ens serveix aquest contacte al carrer és per comprovar que tenim una extraordinària capacitat de resistència i que, a la base, la unitat és sovint molt més gran que la que podem veure en l’opinió publicada. Cada gest és vàlid i compta: des dels llaços que ens heu vingut a buscar per tenir-ne un a cada abric d’aquest hivern a la solidaritat dels que ens vàreu acompanyar a Lledoners, un matí de diumenge, per demostrar que no oblidem els que són a dins. En els propers dies i mesos, ens farà falta aquesta consciència de saber que la lluita es pot fer des de molts fronts, i que cadascú la farà en la mesura de les seves possibilitats. En els nostres grups de xarxes socials, en les converses de cada dia, segur que hem estat testimonis d’opinions diverses sobre les accions que cal fer d’ara endavant i els ritmes amb què les hem d’anar aplicant. Tota discussió és legítima, però sense oblidar que el nostre adversari principal no és un altre independentista, o un altre demòcrata, és l’Estat que tenim al davant, que prefereix suportar un desprestigi internacional abans que oferir solucions polítiques a conflictes polítics. Des d’Òmnium continuarem reforçant tot allò que ens porti a la màxima unitat des de la no violència. I ens continuarem trobant als mercats, a les xerrades, a les concentracions i on calgui.