Bones festes

Gairebé sense adonar-nos-en ja tornem a estar a les envistes de les festes de Nadal.

 

Això es nota en l’ambient del carrer, en els aparadors de les botigues i en l’enllumenat dels carrers que s’esforça a encomanar-nos un estat d’ànim festiu i ens convida a voltar pels carrers, malgrat el fred d’aquests dies, buscant aquell obsequi especial per aquelles persones especials que volem se sentin apreciades i estimades.

 

I al costat d’això, un entorn social complicat a Catalunya, aombrat per uns presos i exiliats polítics, alguns en vaga de fam de conseqüències imprevisibles, una presó preventiva que té més aspecte de revenja que de prevenció i un judici que a criteri de bona part de l’advocacia es qualifica d’improcedent i desenfocat.

 

I entretant, el govern de l’estat celebrarà divendres un consell de ministres a Barcelona, fet que puc entendre que provoqui un rebuig important als més de dos milions de catalans que vàrem ser violentats i colpejats l’1 d’octubre de l’any passat. Tant de bo que aquest consell de ministres i els milers de guàrdies que s’ha previst el protegeixin, no provoqui cap mena de violència que seria, sens dubte, el pitjor camí per a trobar un espai de diàleg que és el que caldria si, de debò, es tenen ganes d’enfrontar el conflicte que viu el nostre país.

Aquesta situació em provoca una mena d’estat d’ànim rar a on es barreja la il·lusió de les festes i la tristesa

 

 

 

 

 

A mi, aquesta situació em provoca una mena d’estat d’ànim rar a on es barreja la il·lusió de les festes i la tristesa per una situació que no sé com es desenvoluparà però que tindré ben present en el meu dia a dia, amb la confiança que, tard o d’hora, trobarem el desllorigador d’aquest atzucac tan transcendental.

 

És amb aquesta confiança que podem il·lusionar-nos amb el Nadal i gaudir de les festes que, de sempre, han tingut aquest esperit casolà, de família, de retrobament.

 

Fer cagar el tió... N’hi ha que ho fan el dia abans de Nadal al vespre, d’altres el mateix dia de Nadal abans de dinar però tots amb la il·lusió que se’ns encomana dels més petits que piquen i piquen amb tota la fe, i que mai en tenen prou.

 

La Missa del Gall, una barreja mística de religiositat, litúrgia i trobada social. Com un tret de sortida de les festes i a on esperem poder desitjar-nos el millor els uns als altres a la sortida.

 

El sopar de “Nochebuena” per a uns, el ressopó de sortida de la Missa del Gall o el dinar del dia de Nadal per a d’altres.

 

Comencen uns dies que ens aixequem d’una taula per asseure’ns a una altra...

 

El dinar de Nadal. Sopa de galets, els més grossos que es trobin, peix i carn (del Ripollès, és clar) neules i torrons, vins i cava. El millor que es pugui. La família s’aplega al voltant de la taula, uns en son sis, altres en son deu, d’altres disset,... comptant-hi la mainada bastants més... que d’això es tracta, d’aplegar la família i de gaudir junts del retrobament, de la festa i de l’afecte que ens tenim i que massa sovint no mostrem.

 

L’endemà, Sant Esteve. Això segueix, les taules es mouen, ahir a casa d’uns, avui a casa d’uns altres, però seguim retrobant-nos al voltant de la taula i gaudint d’estar en companyia.

 

Uns dies de pausa fins a la nit de la revetlla d’any nou. La tarda abans, algunes presses per endegar els vestits, la perruqueria, les bosses cotilló... aquí la cosa ja es dispersa més i tots ens apleguem més amb el cercle d’amistats, alguns al restaurant, altres a casa dels que s’han ofert per hostatjar-ho. A les 12 en punt tots provant d’enviar “WhatsApp’s” a la família i als amics que no estan amb nosaltres. Telefònica es col·lapsa... barrets i xiulets i molta alegria. Aquesta nit es retira tard, molt tard...

 

L’endemà, ressaca. Ens llevem tard i sense gaire esma per a res.

 

Això s’acaba. Arriben els Reis. Abans però, els reis s’han anat passejant amb embalums de tota mena amunt i avall.

 

La nit abans, la cavalcada. Un esplet d’il·lusió i esperança. La quitxalla no s’adorm. Els pares acaben tard. Abans d’anar a dormir cal rosegar les galetes i sucar-les al vi dolç que s’ha deixat per als reis i patges.

 

L’endemà, ben d’hora, la canalla ens treu del llit (i qui els atura!) i arreu se senten esglais d’alegria.

 

No dura massa. Cal preparar-se per retornar a l’escola i a la feina. Queda, però, el record d’uns dies familiars que ens deixa l’ànim assossegat i un somriure íntim però cofoi.

 

De debò us desitjo unes bones festes, que us pugueu aplegar i gaudir de la millor companyia i que, en acabar, ens quedi l’ànim assossegat i un somriure cofoi, que hem de seguir treballant perquè el país avanci i els nostres anhels es vegin acomplerts.

 

Bon Nadal i millor any nou a tots!