Desitjos per l’any nou, tombem el règim

Quatre dies abans de Nadal, 80.000 persones ens vam tornar a manifestar cansats de l’estat de la situació a Catalunya i a Espanya. Presos politics i polítics exiliats, polítiques regressives en temes de llibertats, i l’ensenyament, la sanitat i els serveis públics sense poder refer-se de les retallades fetes els anys 2008 i 2010 pels governs espanyol i català. Per arrodonir-ho, el govern espanyol va venir a fer el Consell de Ministres a Barcelona per apropar-se als catalans. I van haver de portar 9.000 policies per por que els catalans ens els mengéssim.

Que la dreta catalana instés a tombar el règim del 78 seria molt dissonant: En forma part

 

 

 

 

 

Tot el dia es van portar a terme accions en contra de l’estada del Gobierno a la ciutat i a la tarda va haver-hi la manifestació contra el Consell de Ministres convocada per una vintena d’entitats independentistes sota el lema ‘Tombem el règim’.

 

Acabar amb el règim del 78 és un concepte que fins ara només utilitzaven les esquerres que no van participar en l’elaboració de l’última constitució espanyola. Crec que per avançar en el camí de les llibertats, tombar el règim és imprescindible. Però no es pot plantejar com una lluita entre nacionalismes català i espanyol, és una lluita de la ciutadania per aconseguir aprofundir en les llibertats d’opinió, expressió i manifestació. I el dret a decidir sobre el propi futur.

 

Des de les darreres eleccions, la plana major d’ERC sembla molt emprenyada amb CDC (el PDCAT és un holograma i ‘Junts per Catalunya’, una fantasia èpica). Està emprenyada, entre d’altres raons, perquè després de vendre la idea de governar ‘junts’, tots els mecanismes de poder de la Generalitat continuen en les mateixes mans, res ha canviat per la gent i tot s’ha empantanat.

 

Tombar el règim implica replantejar-nos realment la monarquia, la unitat d’Espanya i el sistema econòmic. I tot això no fa gaire gràcia al capital català. La Caixa i el Banc de Sabadell ja van traslladar les seves seus socials i fiscals a València i a Alacant. No sembla que ho fessin per potenciar la idea de Països Catalans. Per això, els antics convergents es van adherir a la manifestació amb la boca petita. Siguem clars, que la dreta catalana instés a tombar el regim del 78 seria molt dissonant: en forma part. Els partits que volen que la Caixa i el Banc de Sabadell tornin a Catalunya, en formen part. Si s’arriba a trencar el règim serà amb les forces de la gent que demana, en essència, dignitat. Ens enganyen o ens enganyem si creiem que canviar aquest règim per un altre també beneït de les elits econòmiques produirà algun canvi real. 

 

La unitat dels catalans és gran en molts aspectes. L’enquesta del diari ARA publicada fa dos caps de setmana fa palès que un 80% estem d’acord en celebrar un referèndum sobre la independència; un 78% rebutgem la presó preventiva dels líders polítics i socials; més del 77 % rebutgem també que se’ls acusi de rebel·lió i que se’ns torni a aplicar l’article 155.

 

Per tot això, ‘tombar el règim’ és incompatible amb pensar que l’independentisme tot sol ha de liderar aquesta lluita. Ha de ser la lluita conjunta d’aquesta majoria. I que la unitat no ens tregui la radicalitat del canvi social que necessitem fer.