Competència judicial

La competència és l’atribució als òrgans judicials d’una determinada jurisdicció de capacitat respecte determinats assumptes, amb preferència a altres òrgans de la seva classe. I les seves regles tenen per objecte determinar qui serà el tribunal que ha de conèixer, amb preferència o en exclusiva, d’ un determinat procediment judicial. Fixa els límits dins dels quals exerceix la facultat d’administració de Justícia.

La resolució de la qüestió de previ pronunciament que es debat, permet realitzar una primera certesa de com serà el judici de l’1-O

 

 

 

 

 


La legislació distingeix tres tipus de competència:
· Objectiva: és el criteri per a la distribució d’assumptes entre els diferents òrgans cridats a conèixer de causes penals en primera o única instància
· Funcional: determina quin òrgan haurà de conèixer l’assumpte segons el grau o instància, en consideració a l’estructura jeràrquica del sistema judicial.
· Territorial: es refereix als criteris de distribució objectiva dels assumptes entre òrgans judicials que tenen la mateixa competència objectiva, prenent com a criteri preferent el del lloc de la comissió del delicte.


Per atribuir els assumptes entre els diferents òrgans penals cridats a conèixer causes en primera o única instància penals, ha d’atendre’s a diferents normes, entre elles la situació personal -pública o privada- de l’investigat.


En aquest punt s’han de tenir en compte els Tribunals Superiors de Justícia de les CCAA, els quals són els òrgans en què culmina l’organització jurisdiccional en cadascuna d’elles. Els TSJ són independents l’Estat i s’ emmarquen en la Constitució i en els respectius Estatuts d’autonomia.


Els TSJ coneixen i decideixen, entre d’altres, els processos de responsabilitat civil o penal contra els Presidents i Consellers de les respectives Comunitats Autònomes, membres dels seus respectius Parlaments i contra altres alts càrrecs de l’Administració autonòmica i jutges i magistrats dels Tribunals inferiors.


 Arribats, doncs, a aquest punt i atesa la situació en què es troben part dels membres del Govern anterior i del Parlament, semblaria clara la competència per debatre els fets que s’imputen.


Tanmateix, la llei acostuma a tenir més d’una interpretació, algunes vegades forçada, molt forçada, i és aquí on es veu la imparcialitat i independència dels diferents poders d’un Estat que se’n digui democràtic.


La resolució de la qüestió de previ pronunciament que es debat, permet realitzar una primera certesa de com serà el judici de l’1-O, i malauradament, totes les alarmes s’encenen en el debat de competència judicial on ens trobem. Desitgem i esperem que la justícia s’imposi.