Un 2019 ple de coratge i dignitat

Som molts en aquest país els que hem viscut per segona vegada un Nadal estrany. És difícil fer com si res, quan sabem que hi ha persones que el passen a la presó injustament. Algú va dir que el debat sobre el futur de Catalunya impedia que algunes famílies es poguessin reunir en aquestes festes. Efectivament, aquestes famílies existeixen, però són les dels presos i dels exiliats.

No estiguem tristos, perquè el que realment seria trist fora perdre l’esperança (Jordi Cuixart, presó de Lledoners)


El dol pels presos ha tingut, però, el seu costat positiu. Hem vist aquests dies milers de persones que es reunien al voltant de les presons, on hi ha hagut concentracions i concerts en dies significatius com el vespre de Nadal o la nit de Cap d’Any. A Lledoners, més de mig miler de cantaires i músics van interpretar El Messies de Händel, partint de la iniciativa d’una sola persona. Això ens dona idea de la força popular del moviment, de la xarxa que s’ha teixit i que supera qualsevol previsió. Accions que comencen individualment, com la d’en Joan BonaNit a Lledoners o la del saxofonista Òscar Cid al Mas d’Enric s’expandeixen com les ones d’una pedra quan cau en l’aigua tranquil·la, i ens acaben arrossegant a tots. Aquestes iniciatives, per més simbòliques que puguin semblar, donen escalf als presos, i així ho fan saber ells mateixos.


El judici els posarà a prova sobretot a ells, però també a nosaltres mateixos. Com diu Jordi Cuixart, li hem de revertir el sentit, i s’ha de convertir en una acusació a l’Estat, que posi en evidència les mancances democràtiques d’Espanya. De la mateixa manera que ara ho hem estat fent, els haurem d’acompanyar en aquests mesos. No els tindrem aquí, en la proximitat física, però des d’Òmnium –i estic segur que també des de l’ANC o els mateixos partits- proposarem accions de suport perquè ells sapiguen que tenen un país al darrere i perquè ho sàpiga tothom, aprofitant la repercussió mediàtica que tindrà el judici.


No n’hi haurà prou amb això. Els judicis, i els mateixos presos aixi ho afirmen, no poden constituir la nostra única agenda per al 2019. Cal que progressem políticament cap a la República, en un any en què les eleccions municipals i europees no ho posen fàcil. No ens correspon a nosaltres fixar l’agenda política, perquè Òmnium no és un partit polític sinó una entitat cívica. Però sí que estem essent actius, i ho continuarem essent, en establir ponts dins del sobiranisme i també amb l’àmplia majoria del 80% que és partidària del dret dels catalans a decidir el nostre futur. Òmnium estarà sempre al costat de les decisions que sumin més consens per construir República. I com diu Jordi Cuixart, desitgem que aquest 2019 sigui un any “ple de coratge i dignitat”.