Una finestra, per fi

M’agrada criticar. I, com a tots els llatins, m’agrada criticar el meu Govern. Però de vegades hi ha música que m’agrada, i molt. Aquesta setmana, el Consell Executiu ha aprovat el nou Pla de la Finestreta Única Empresarial (FUE) 2019-2021 on, mantenint les pimes, autònoms i emprenedors al centre de les polítiques públiques, s’impulsarà un servei públic digital, transparent i simple per a les gestions i la tramitació. Però això no és nou. Doncs no, va començar el 2011, amb Artur Mas de President, i va tenir un altre impuls el 2015, amb Artur Mas President. Potser sí que era un Govern ‘business-friendly’. Per això actualment, el projecte té adherits 916 ajuntaments, que representen el 97% del total i que aglutinen el 77% de la població total, i 12 en curs. Falta la Barcelona ‘colauer’, ja triguen.

 

En tot cas, el Govern fa un pas endavant. I sona a música celestial tot el que sigui reduir les càrregues administratives (sovint ridícules) a les empreses, homogeneïtzar els requisits per legalitzar una activitat econòmica i oferir un portal únic de relació entre administració i empreses, professionals i intermediaris (mireu canalempresa.gencat.cat). I el millor és que un cop fet un tràmit amb l’administració no caldrà tornar a donar la informació de nou. Ja està. Doncs que bé.

 

Cal transformar els tràmits en serveis públics proactius; més serveis i menys burocràcia. Espero amb candeletes la reducció de càrregues administratives i la simplicitat per la legalització d’una activitat econòmica. Hi ha qui creu encara que un empresari és Donald Trump. No, no, la gent normal que vol treballar, ‘muntar-se alguna cosa’. Si el Govern escolta i és escoltat tindrem molt de guanyat. I l’economia real, la que toquem amb les mans, és la política que ens ha d’importar. Perquè no trobarem la perfecció, però si la perseguim, potser ensopeguem amb l’excel·lència.