Per dignitat

És evident que l’independentisme estem passant per uns moments delicats, per dir-ho suaument, no tenim gaire res al nostre favor, més aviat tot el contrari. L’estat és més fort del quà alguns ens pensàvem. Sempre dèiem: “No s’atreviran a portar els tancs a la Diagonal” o “Europa no ho deixarà fer”... El cas és que no han portat els tancs però sí les metralletes i les porres, que no deixen de ser armes, i també tota Europa ha pogut veure com les forces de seguretat de l’estat les varen fer servir el dia 1 d’octubre del 2017. O sigui, que van fer servir les armes, tota Europa ho va veure i aquí no ha passat res. 

Perquè hagin guanyat batalles, no vol dir que hagin guanyat la guerra

 

 

 

 

I tot això sense l’altra arma que té l’estat, que és l’exèrcit de jutges i tribunals que ens tracten com si fóssim criminals. Ara bé, hem de tenir present i no oblidar que, perquè hagin guanyat batalles, no vol dir que hagin guanyat la guerra Perquè la raó la tenim nosaltres. I no solament una raó, sinó moltes raons per continuar, amb traquil·litat i potser sense tantes presses, amb el nostre camí, que no és altre que el de recuperar els nostres drets i la nostra dignitat com a persones i com a poble.

 

Malgrat que haguem comès diversos errors i els que estem fent ara, com és la falta d’unitat dels nostres representants polítics, segur que més tard o més aviat ens en sortirem.

 

Mai havíem arribat tant lluny. I encara hi ha un altre motiu per continuar lluitant pacíficament, que és per la gent que està empresonada o exiliada per fer el què el poble, després d’unes eleccions, els hi demanava. Per tant, encara que entenc que costa, sobretot per la falta d’unitat dels nostres representants polítics, si us plau, per la nostra pròpia dignitat i col·lectiva, hem de continuar. Cadascú dins les seves pròpies possibilitats, el camí que ens porti a la dignitat individual i de col·lectiu com a poble.