Cunillera, condemnada

La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha tornat a fer de bruixa del tren de la bruixa. Ha enviat un missatge directe al PDeCAT i a ERC per intentar negociar els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). Tota bonhomia i bona voluntat. Ja sabeu, intentant seduir, diàleg a tots els nivells, gestos i perfums. Doncs bé, Cunillera assegura que si els independentistes no faciliten la tramitació dels PGE estaran “ajudant” PP i Cs a complir el seu objectiu, “castigar i fer caure el govern de Pedro Sánchez”. Bé, és de primer de diàleg posar la por al cos a qui vols convèncer. Però és que Cunillera, tot bon rotllo, porta les seves armes de seducció una mica més enllà. Ens diu que el gènere és bo, fil egipci. Es veu que els números socialistes, pensats per l’Andalusia de Susana Díaz, suposen una clara millora per a Catalunya i que hi ha “moltes possibilitats de negociació”. Bé, sembla que podrem anar a dinar i tenir una sobretaula agradable.


Però no. Cunillera treu el fuet. La virreina assegura que una esmena a la totalitat podria suposar “condemnar” l’Estat a prorrogar els pressupostos del 2018. Condemnar? De debò que era el millor verb que ha trobat? Estem de conya? Mal gust és poc. Amb 9 presos polítics a la garjola ens diu que en una negociació pressupostària es ‘condemnar’ l’Estat’? Quin poc suc i quina poca vergonya.


La senyora Cunillera sap molt bé què diu. No l’agafareu corrent cap enrere. Provinent del PSOE lleidatà, va estar a les ordres d’un ministre de Felipe Gonzalez, un tal Virgilio Zapatero i es va quedar uns quants anys a la Moncloa durant el govern de la guerra bruta i dels encàrrecs de Filesa. Immaculada tot i estar sempre prop del toll, no se l’ha condemnat mai. Però l’acuso de maldat per blanquejar el patiment dels innocents.