La necessitat del moviment feminista

Si tinguéssim la possibilitat d’accedir a les estances del Vaticà, comprovaríem que això de la paritat de gènere allà dins no existeix. Bé, tampoc ens cal anar-hi per comprovar-ho, ja que ben sabut és, que el gènere, ja no el predominant sinó l’únic, és el masculí.

 

I és que la església catòlica des de els seus inicis ha tingut un paper fonamental al llarg de la historia que ha reforçat el fenomen del masclisme i ha relegat la dona, juntament amb els poders dominants de cada època, a ser un instrument al servei de l’home. Podem dir, per tant, que fins ara, la religió és un dels aspectes formatius i culturals més importants a l’hora de fomentar la superioritat de l’home envers la dona i etiquetar a aquesta com un ésser capciós. Recordem tots com la Bíblia ja ens parla d’una Eva pecadora i provocadora.

La Bíblia ja ens parla d’una Eva pecadora i provocadora

 

 

 

 

No només aquest patró cultural resideix en l’àmbit de l’església. Aquests dies lamentablement podem observar en els mitjans de comunicació, la posada en escena d’aquest fenomen basat en una atribució de superioritat de l’home envers la dona, en diferents formats. Per una banda constatem horroritzats com en l’àmbit judicial, ja de per si conformat per molts més homes que dones, no només s’atreveixen a posar en dubte la denúncia de violació d’una dona, sinó a permetre que vàndals que van cometre tal atrocitat puguin estar gaudint de llibertat. 

 

És molt preocupant aquesta visió retrògrada quan prové d’instàncies que tenen tant poder i encara més preocupant esdevé quan aquest missatge es normalitza i s’accepta per part d’algunes dones que donen suport a certs partits polítics que, aprofitant la inestabilitat existent, desempolseguen idees i actituds pròpies d’èpoques passades, intentant guanyar terreny a la democràcia i als drets fonamentals aconseguits fins aleshores per part del món femení.

 

Cal un front fort, constant, potent i tossut per parar aquesta sèrie de barbaritats que intenten entrar a la nostra societat i cal deixar de ser tiquis miquis i donar suport al moviment feminista. Personalment, fins fa poc, jo era de les que equiparava el masclisme amb el feminisme, rebutjant tots dos moviments per considerar-los radicals de per si. Ara, em dono compte, que aquest moviment anomenat per molts “femi-nazi” té molt de compromís amb el món femení, i res de nazi, però que dol a part d’aquella societat que té uns privilegis adquirits només per tenir uns atributs físics diferents i veu que la submissió de la dona respecte a ells, es va diluint a mida que es va eixamplant el desenvolupament cultural a la nostra societat. 

 

No podem, per això, baixar la guàrdia en cap moment, perquè tots sabem que s’està fent la posada a punt de tota la maquinària rovellada, per tal de tornar a arrencar-la. Això no ens pot acovardir, ans al contrari, ens ha de donar forces per lluitar-hi incansablement, juntament amb tots aquells homes que han tingut la suficient intel·ligència i sensibilitat com per donar-nos suport en aquesta lluita que hem de guanyar. El dia que això passi, desapareixerà definitivament del nostre vocabulari les paraules masclista i feminista.