La justícia de la injustícia

S’acosta el dia del judici final, de fet no sé com dir-li, pel que representa dins del context polític actual. Si és el final de tot un moviment popular que ha portat i continua portant milers de persones al carrer amb una il·lusió ferma i continuada de pocs precedents en el món actual, o serà el principi de la caiguda d’una Espanya obsoleta autoritària ancorada en les cavernes brutes, fosques, plenes de teranyines i excrements de ratpenats. Tot fa pensar que no serà un judici just, entre altres coses perquè és un judici polític, i aquests tipus de judicis no ho són mai de justos. Em costa creure poder veure, en qualsevol país mínimament democràtic, un judici d’aquestes característiques, on uns representants escollits democràticament han de seure a la banqueta dels acusats per haver portat a terme el programa electoral pel qual van ser escollits.

Tot fa pensar que no serà un judici just

 

 

 


Pel que sembla, segons la instrucció del cas i escoltant l’opinió d’un munt de juristes i catedràtics en Dret, i no cal dir la justícia alemana, belga i escocesa, les acusacions de rebel·lió o intent de rebel·lió, sedició o intent de sedició, digueu-li com vulgueu, no s’aguanten per enlloc. Dit d’una altra manera, volen legalitzar una futura repressió de l’independentisme i la il·legalització dels partits i entitats sobiranistes, i per això necessiten inexorablement una sentència condemnatòria. Una vegada aquesta sigui ferma, només caldrà que l’any que ve, a les eleccions generals el ‘trifachito’ format per PP, C’s i VOX obtingui majoria parlamentària al Congrés i al Senat, i tot sembla indicar que serà així. Només hauran de retocar la llei de partits, aquella que va permetre il·legalitzar l’esquerra abertzale, posant al costat de la paraula terrorisme, les paraules rebel·lió i sedició i ja tindran via lliure per fer el que vulguin i quan vulguin.


Si algú vol veure com serà el judici, recomano que vegi la pel·lícula ‘Companys, procés a Catalunya’. Veurà una copia exacta de la mena de judici que es trobaran.
Tenim la falsa idea, com que el judici serà televisat, que tindran un judici just. ‘Santa innocència!’, com deia la meva àvia. La gent no sap que la televisió només ensenya el que volen que es vegi. El fet de no permetre l’entrada d’observadors internacionals, ja ens pot donar una idea de com anirà tot.


Per molt que en Pedro Sánchez vagi a la seu del TEDH a vendre el que abans era la marca Espanya i ara és Espanya Global, que és el mateix, dient que Espanya és un país collonut en tots els aspectes, denota una certa preocupació del prestigi polític i judicial que pot quallar dins l’Europa democràtica.


Però hi ha un element fonamental que està per sobre del bé i del mal: és la unitat d’Espanya. Per això, s’hi val tot i estan disposats a tot. Si s’han de carregar la democràcia i la separació de poders, ho faran. Si el món veu que Espanya no en té res de democràtic, tan se’ls en fotrà.
La diferència entre Catalunya i Espanya és que aquesta última està disposada a fer el que calgui i a pagar el preu que faci falta per sortir-se’n amb la seva, i Catalunya no.