La sobirania alimentària i la nostra salut (física, econòmica i ambiental)...

El passat 13 de gener, TV3 va emetre el reportatge ‘El que mengem’ dins el programa ‘30 minuts’. Teòricament era un reportatge amb voluntat d’informar i, entenc que culturitzar, sobre l’alimentació saludable, la situació i les implicacions del model vigent de consum, la producció i la comercialització de productes km.0, de proximitat, de producció ecològica... volent parlar i treure l’entrellat, com a mínim donar elements de judici, sobre les implicacions que té el consum alimentari i tota la cadena de valor associada (del terròs al plat, des de la producció agrícola, la transformació, la comercialització i les formes de compra i consum). Una ocasió perduda, un programa merament descriptiu, molt simplista en l’expressió i exemples, sense anar a la rel de la problemàtica, sense aprofundir en les mitges veritats en les quals s’han establert les grans superfícies i la implicació profunda del model de consum massiu i irreflexiu preeminent que condiciona, i que és condicionat alhora, pel model de productiu majoritari, intensiu, poc respectuós amb el medi i perniciós per la pròpia salut i per la salut del planeta.

Una ocasió perduda, un programa merament descriptiu, molt simplista en l’expressió i exemples

 

 

 

 


Com tot, el consumidor i el ciutadà, que en general té poca cultura per a la cerca d’informació més enllà de la moda i les plataformes existents ‘interessades’ i missatges comercials als quals estem bombardejats constantment, està del tot despullat i és vulnerable a la manipulació, sovint barroera, dels principals grups comercialitzadors.

Generalment es troba navegant en un magma confús de ‘nous conceptes’, modes (eco, Bio, km.0...) i la mala aplicació de normatives, molt poc estrictes, que haurien de vetllar per una seriosa aposta per la venda directa, beneficiant als productors locals, implicats en la salut alimentària, en el manteniment d’una economia propera i del tot respectuosa amb el manteniment del territori i de la salut ambiental.


Per sort, al Ripollès encara tenim un bon grup de productors que, agrupats sota la marca Producte del Ripollès, que coordinats per l’Agència de Desenvolupament del Ripollès i les associacions implicades, vetllen i resisteixen al model majoritari, facilitant-nos l’accés a producte d’una altíssima qualitat, saludables, elaborats tradicionalment a la comarca i que generen ocupació i mantenen aquest nostre paisatge tan preuat.


Com diu una bona amiga experta en polítiques agràries afincada al Ripollès, la Neus Monllor: ‘menjar és una acció directa de política agrària’. SIGUEM-NE CONSCIENTS i obrem en conseqüència, per la nostra salut, la pervivència de la pagesia i el manteniment del nostre entorn!